Cosir i recosir
Iván Redondo escrivia dilluns en aquest diari sobre la guerra permanent. Christian Salmon, que al seu dia va popularitzar el concepte de storytelling arreu del planeta, també ha parlat dels temps polítics que corren en clau de xoc: La era del enfrentamiento (Península, 2019). Perquè ja no és només moment de campanya permanent, sinó d’una política en clau de lluita sense treva, cada dia com si es tingués un peu a l’urna.
Així és impossible que no hi hagi batalles constants, per començar, entre els companys de viatge. Es veu més entre els partits més exposats. Per això són més evidents les seqüeles entre els socis de govern. A Madrid, les esquerres. A Catalunya, fins fa poc, els independentistes. D’aquí ve la importància dels qui es posen a recosir entre els adversaris i alhora teòrics companys de ruta, i dels qui es posen a cosir possibles aliances alternatives per si els números, després del daltabaix d’algun aliat en el present, acaben aconsellant altres tipus de sumes. Quan Redondo era cap de gabinet a la Moncloa, ell i Juanma del Olmo, mà dreta de Pablo Iglesias, eren els encarregats de recosir entre el PSOE i la formació lila. Però tots dos han passat. Després, per la part socialista van anar recollint el testimoni Óscar López i Francesc Vallès, des de la Moncloa, però la divisió a l’espai de Podem s’ha deixat notar.
L’equip de Yolanda Díaz té perfils potents que saben treballar i teixir a l’ombra amb els socis de govern. Però Sumar encara és una incògnita i les desavinences amb Podem són una aturadora realitat. Falten els qui, des de dalt, cusin a casa i amb el PSOE, perquè els uns i els altres, si volen governar, no tenen alternativa de pacte. A Catalunya, els independentistes sí.
Esquerra, convençuda (i feliç) que el seu camí amb Junts i la CUP ja està acabat, busca cosir amb d’altres. Amb els socialistes, tot obert. I amb sectors convergents orfes de projecte (i de càrrec) es busca eixamplar la base electoral. D’aquí surt el paper mediàtic important que ERC dona al conseller Carles Campuzano. Ell és un bon aparador d’allò que altres poden assolir (a escala) i pot ser també una bona pista d’aterratge per a uns quants, no només al Govern i el Parlament. ERC ja ha sondejat polítics del PDECat per incorporar-se a les seves llistes al Congrés ia diferents municipis.
A Junts, per ara, miren sobretot de recosir internament. Fins i tot Laura Borràs també està posada en la tasca de mirar de sumar gent del PDECat, en clau municipal. Externament, fa pocs dies, en conversa discreta, la presidenta juntaire rebia el reconeixement d’un prohom socialista que li va elogiar la capacitat de resistència enmig del temporal. I dos importantíssims exalcaldes (i més) del PSC i de CiU (aquest, ara a Junts) s’han trobat recentment per compartir diagnosis de present i de futur. Davant la dificultat de recosir amb ERC, sembla que a Junts no estan tan disposats com sembla a quedar-se sols fent ganxet. Ja veurem.
A Junts no estan tan disposats com sembla a quedar-se sols fent ganxet