Sánchez reivindica l’OTAN
el novembre del 2019 el president francès, emmanuel macron, va declarar que l’otaN es trobava en estat de “mort cerebral” i que hi havia un risc considerable que desaparegués geopolíticament. La invasió russa d’Ucraïna, però, ha posat de manifest la necessitat de l’aliança atlàntica, com el president espanyol, Pedro sánchez, va recordar ahir a l’assemblea Parlamentària. reunits des de dissabte a madrid, els 269 parlamentaris dels trenta països membres de l’aliança i un centenar de diputats de parlaments de quinze estats associats més han debatut els temes relacionats amb el nou Concepte estratègic que l’otaN va aprovar a la cimera que es va celebrar també a la capital espanyola al juny, com continuar mantenint el suport a Ucraïna i quines respostes cal seguir donant a rússia. Després de l’incident de la setmana passada amb la caiguda d’un míssil sobre territori de Polònia, l’otaN viu els moments més crucials, en què la necessitat d’una anàlisi calmada dels últims esdeveniments és més important que mai. Per això és tan important avaluar com s’apliquen les recomanacions de l’assemblea Parlamentària en les decisions que l’otaN va prendre fa uns mesos. La guerra a Ucraïna ha centrat aquesta reunió. Pedro sánchez va fer un elogi decidit i una reivindicació de la necessitat de l’otaN i va posar en relleu el seu paper des de l’esclat del conflicte. Fins i tot es va permetre adreçar-se a vladímir Putin per demanar-li que “deixi en pau” Ucraïna i respecti la seva sobirania. el president del Govern espanyol va destacar el paper d’espanya en aquesta guerra, tant amb les trameses directes de material militar al país com amb la preparació de soldats, la presència militar a Letònia o els paquets d’ajuda humanitària. L’agressió russa a Ucraïna ha posat damunt la taula la necessitat d’augmentar la despesa militar. així es va decidir a la cimera del juny i ahir el secretari general de l’otaN, Jens stoltenberg, es va encarregar de recordar-ho quan va dir que el 2% del Pib de cada país que es va acordar per a defensa no és el sostre, sinó el llindar mínim, i que “si permetem que Putin guanyi, tots hauríem de pagar un preu molt més alt” del que ja paguem en forma de crisi energètica i socioeconòmica. stoltenberg, que va confiar en una pròxima incorporació de suècia i Finlàndia a l’organització, va insistir que “no podem subestimar rússia”, però va fer també una altra advertència: compte amb la Xina. el dirigent de l’otaN va avisar que cal fugir de les dependències de la Xina i de productes que són crítics perquè, segons el seu parer, Pequín intenta controlar cada cop més les nostres infraestructures clau.
L’assemblea Parlamentària també va poder escoltar la intervenció telemàtica del president ucraïnès, volodímir Zelenski, qui va recordar el seu decàleg per a la pau, que inclou la seguretat nuclear, la integritat d’Ucraïna i un tribunal contra els crims de guerra. va acusar rússia d’apostar per la política del genocidi amb els atacs a infraestructures crítiques del país, i per això va demanar ajuda als parlamentaris perquè tots els països declarin rússia com un estat terrorista. Zelenski va reiterar la seva petició de més ajuda militar, especialment defensa antiaèria moderna, i que s’incrementin les sancions a moscou. Però, sobretot, va insistir que Ucraïna sigui membre de l’otaN i de la Ue com més aviat millor. amb aquesta trobada a madrid, espanya reforça el seu paper en l’escenari internacional en el capítol de la defensa, després de l’èxit de la cimera de caps d’estat i de Govern de l’otaN a la capital espanyola. el Govern central ha reiterat el compromís d’augmentar el pressupost de defensa fins a arribar al 2% del Pib el 2029. Després del protagonisme de Pedro sánchez a l’última cimera del G-20 a bali, l’executiu i el seu president insisteixen en la voluntat de tenir més influència en l’escena internacional, i el punt culminant serà la presidència de la Unió europa el segon semestre de l’any vinent. c
L’Aliança Atlàntica demana als països membres més inversió en defensa