Les sèries, més que televisió

Avui no els recomano una sèrie, sinó 50. Bé, el propòsit té una mica de trampa. De fet, els recomanaré El gran atracón. 30 años devorando series (RBA), un llibre que s’acaba de publicar amb una selecció de les millors sèries del 1990 a l’actualitat i que compta amb el segell de l’equip de Serielizados, la revista en línia que ha col·locat Barcelona al mapa serièfil amb l’organització del Serielizados Fest, el Festival Internacional de Sèries. També des del 2019 se’n celebra una edició a Madrid. Aquests nois, de sèries en saben una mica. Amb la coordinació de Carles Perelló, la redacció de Cati Moyà i Guillem F. Marí i unes magnífiques il·lustracions de Mar Guixé, el llibre només comprèn sèries dels Estats Units i Espanya. Els autors expliquen que la raó és que la majoria de les sèries de gran consum que ens han marcat procedeixen d’aquests països. El que és divertit també és que es busquen certes comparacions i paral·lelismes entre les sèries d’aquí i d’allà. La portada, amb una il·lustració on es veu Tony Soprano amb la màscara dels protagonistes de La casa de papel, no és fútil. El llibre es divideix en tres blocs dedicats a les tres últimes dècades. Twin Peaks i Farmacia de guardia obren amb tots els honors. Van marcar un punt d’inflexió perquè van donar pas, sense saber-ho, a una edat daurada que veuria néixer el millor de la televisió dels Estats Units i d’Espanya. A partir d’aquí, una llarga desfilada de sèries que tots coneixem encara que no les hàgim vist mai. A una banda de l’Atlàntic, entre d’altres: Expediente X, Urgencias, Friends, Los Soprano, Sexe a Nova York, El ala oeste de la Casa Blanca i Joc de trons. A l’altra banda: Médico de familia, Hospital Central, Cuéntame cómo paso, Los Serrano, El Ministerio del Tiempo, La casa de papel o Fariña. A més d’anècdotes i llistes amb moments i frases inoblidables, el llibre també compta amb pàgines temàtiques que parlen de gèneres o fenòmens com les sèries animades que van sorgir després de l’èxit de Los Simpson o les sèries que s’han ambientat als high schools nord-americans i els instituts espanyols.

“Les sèries no són televisió; són refugis, abismes, companyia, desafiaments, turisme emocional, escoles de la globalitat, desfogaments, imitacions de la vida que ens preparen per al que vindrà”, escriu Bob Pop al pròleg. Quanta raó. El gran atracón. 30 años devorando series és un llibre que ens pot servir de guia però també per a un exercici de nostàlgia i per adonar-nos de fins a quin punt els nostres valors i el nostre imaginari s’han format amb aquestes sèries.•