Una restauració quirúrgica

El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, va qualificar de “restauració quirúrgica” els vuit anys de feina que han permès tornar el color i el so a una pel·lícula que es donava per perduda. Érase una vez... pot lluir avui amb orgull les seves altes dosis de fantasia i d’humor, però sobretot pot presumir d’haver sabut fer una superproducció cinematogràfica amb uns mitjans humans i tècnics ínfims comparats amb els que Disney utilitzava en aquell moment. El film té l’encant de l’obra artesana, feta amb passió per uns pioners del cinema animat que van superar les adversitats amb imaginació. D’això en tenien per donar i per vendre. Entre aquells pioners destaca l’historietista Josep Escobar, a qui la Filmoteca s’ha dignat concedir la coautoria de la direcció del film amb Alexandre Cirici. Escobar no figura amb aquest paper als crèdits del 1950 –difícil, ja que va col·laborar amb la República i va ser empresonat per això–, i reconèixer ara la seva autoria és un acte de justícia. Érase una vez... sorprèn pel seu dibuix pulcre, amb referències pictòriques –renaixentistes majoritàriament– que l’allunyen de la Ventafocs més coneguda. És un conte infantil, sense segones lectures, adornat amb moments d’humor resolts amb enginy, com l’escena dels fantasmes que van a despertar els habitants del castell o l’animat ball de dos cavalls davant uns passatgers atònits. A més d’aquest llargmetratge, Escobar va crear uns quants curts amb el seu personatge Carpanta. Petites joies de l’animació que tant de bo aviat segueixin el mateix camí i puguem veure recuperades.