Anglaterra es posa el braçal de favorita
E l s d e So u t h g a t e c o n f i r m e n l a s eva f o r t a l e s a a m b u n a g o l e j a d a a l ’ I ra n
La pilota va trigar a aterrar al Khalifa Stadium de Doha, potser glaçat per un aire condicionat capaç de congelar un desert. Va ser un aperitiu molt poc futboler, el de l’Anglaterra-Iran, marcat primer per la renúncia de Harry Kane a portar el braçalet arc de Sant Martí davant les pressions de la FIFA (...) i després per les protestes dels jugadors i aficionats iranians contra la repressió al seu país durant els acords del seu propi himne. Quan per fi els focus van tornar a la gespa, Anglaterra va donar el primer cop a la taula d’aquest Mundial i es va posar el braçal de favorita. Màxima golejadora europea de la fase de classificació mundialista, semifinalista a Rússia fa quatre anys i finalista a l’última Eurocopa, la progressió empeny la selecció de Southgate a fer el pas definitiu a Qatar i pujar dalt de tot del pòdium. Però tot i que la segona estrella queda encara molt llunyana, la primera gambada per aconseguir-ho va ser convincent, d’això no hi ha cap dubte. Anglaterra va debutar golejant gairebé a plaer una Iran que va emular Qatar amb una defensa del túnel del terror. El combinat de l’etern Queiroz, a més, va encaixar la golejada més gran de la seva història en els 16 partits de fases finals mundialistes que ha disputat. Una dada que reflecteix a la perfecció la pobra imatge que va estampar a la gespa del fred Khalifa.
Tampoc no van necessitar els pross lluir-se en excés per aconseguir la seva golejada més gran en un Mundial (6-1 contra Panamà el 2018). Anglaterra va fer un excel·lent exercici de paciència i eficàcia, més que de sobres per tombar una Iran ben dibuixada però massa fràgil i innocent. Va trigar a arrencar el partit, parat durant 8 minuts només de començar per la lesió de Beiranvand, el porter iranià, que va acabar sent substituït, cosa que va provocar un afegit de 14 minuts. A la segona meitat només serien 10, Déu sap per què. A l’equip anglès li va costar d’obrir la llauna, negat el cop de cap de l’imperial Maguire pel travesser. Però així que es va avançar, va posar la directa i va liquidar el partit amb una facilitat sorprenent, que confirma un potencial capaç de fer oposicions a tot. Deu minuts van trigar els de Southgate a traslladar la superioritat al marcador. Els que van passar des del gol de Bellingham, de cap després de centrada de Shaw, al de Sterling, a passada de Kane. Entremig, Saka havia deixat el seu segell amb un gran xut. El davanter de l’Arsenal també va firmar el quart, ja a la segona meitat, que abaixava el teló definitiu al partit. Taremi va premiar l’ímpetu de la seva afició culminant una hàbil passada de Golizadeh. El davanter persa faria també el definitiu 6-2 de (mini)penal per igualar Valencia com a pichichi. Rashford i Grealish havien sentenciat abans. El triomf a la gespa va contrastar amb la derrota a la grada, on els iranians es van mostrar molt més animosos i amb prou feines es va sentir els seguidors anglesos. A Qatar està prohibit vendre alcohol.