Els Països Baixos s’espavilen
L’ equip de Van G a al va avorrir fins que es va adon arques elies capava el partit; el Senegal v atenir opcions però l iva faltar pólvora, és adir, va trobara faltar Man é
No fet cas dels tòpics. El Senegal representa l’alegria de les seleccions africanes i els Països Baixos contenen l’essència del millor futbol atacant europeu. Això diuen. Es van ajuntar totes dues a l’estadi Al-Thumama de Doha i va sortir un partit tort que el Senegal odiarà i els holandesos celebraran perquè el van salvar pocs minuts abans del final. Frenkie de Jong va llançar una centrada per l’esquerra per provar i Cody Gakpo, aprofitant la seva alçada, la va rematar a la xarxa per culpa, en part, d’una sortida defectuosa del porter Mendy. Klaassen, a l’últim segon, va aprofitar una jugada de Memphis per ampliar el resultat i donar a la seva selecció un resultat boníssim però una mica fictici. Així es resumeix el partit. Perquè si alguna cosa va quedar clara és que ja cauen lluny els temps en els què els Països Baixos captivaven el món amb el seu futbol d’avantguarda. L’equip oranje, entrenat per Louis van Gaal com a últim servei de la seva carrera, es va moure 80 minuts com un equip nerviós i previsible, tenallat potser per la responsabilitat i, probablement també, perquè els seus jugadors ni tan sols voregen la qualitat dels seus predecessors mítics. Cruyff, Neeskens, Van Basten, Gullit, Bergkamp, Robben, Van Persie... Massa grandesa. Massa ombra.
Poca cosa crida l’atenció als Països Baixos d’avui. Potser la direcció de Van Dijk darrere, la voluntat per fer-se veure de Frenkie de Jong i la velocitat de Bergwijn, un extrem combatiu.
En el bàndol oposat tampoc no va enlluernar el Senegal, que almenys va disposar de coartada: la baixa de la seva indiscutible estrella Sadio Mané. Acompanyats per la percussió de la seva gent a la grada del minut 1 al 90 (literal), els senegalesos, repartits pel camp en un 4-3-3 robat als holandesos (3-5-2), van atacar poc però amb perill. El seu home més esmolat va ser Ismaila Sarr, sempre partint des de l’esquerra. Dumfries com a carriler dret i De Ligt, com a central en la cobertura, en van veure de tots colors per moments.
Que els Països Baixos jugaven estressats ho va demostrar De Jong al minut 19. Va trenar un bon contraatac el seu equip i es va quedar sol davant el porter Mendy. Se li va fer de nit al migcampista del Barça, parit per a la creació de joc però negat davant la definició. Curiositats del futbol. A part d’accions atacants esverades, els Països Baixos van ser perillosos a pilota aturada i poc més. Es nota la mà de Van Gaal. Van Dijk va rematar un córner alt per poc a l’inici de la segona part quan el 0-0 ja començava a prendre cos.
Van Gaal va voler canviar llavors la dinàmica del partit fent entrar Memphis, però de moment el que es va emportar va ser dos ensurts dels grossos: primer Boulaye Dia va protagonitzar la fins aleshores millor oportunitat forçant Noppert a una bona estirada; després Gueye va obligar altre cop a fer-se veure al porter oranje amb un xut des de la frontal anul·lat per fora de joc posicional. Els tambors senegalesos continuaven sonant. Holanda desapareixia. Va ser llavors quan una jugada funcionarial va canviar el partit i qui sap si la trajectòria dels Països Baixos en aquest Mundial. La va caçar Gakpo, jugador del PSV, per dalt. I Van Gaal va somriure, al costat del seu ajudant, Edgar Davids. Després va arribar la sentència de Klaassen. La jugada la va firmar Memphis però el refús de Mendy, una altra vegada dolent, el va aprofitar el jugador de l’Ajax.
De Jong va començar erràtic i després es va entonar; Memphis va ser clau en el segon i definitiu gol