“He sacrificat moltes coses per arribar fins aquí”
Futbolista d’Espanya i del PSG
Hi ha jugadors que no fan gaire soroll però sempre hi són. És el cas de Carlos Soler (València, 1997), fix a totes les convocatòries de Luis Enrique jugui més, com passava a València, o menys, com passa ara al Paris Saint-Germain. Somrient i pròxim, arriba a la cita amb La Vanguardia a la Qatar University poc després que Gayà abandonés la concentració d’Espanya.
Va ser dur acomiadar-lo?
Sí, molt. Va ser inesperat i Gayà és el meu millor amic dins la selecció. Que hagués de marxar va ser una situació difícil.
I ell com s’ho va prendre? Estava dolgut, trist, com és normal, però ara toca ajudar Balde perquè s’adapti com més aviat millor.
Havia coincidit mai amb Balde?
No, són els primers dies que m’entreno amb ell. Però aquesta temporada l’he vist jugar bastant amb el Barça. Està sent una grata sorpresa i una bona notícia, és molt bon jugador.
Vostè també és debutant en un
Mundial, sona bé...
És increïble, sempre estaré molt agraït a Luis Enrique i al seu cos tècnic. Jugar un Mundial és el que somia qualsevol nen i estar entre els 26 futbolistes espanyols elegits amb tota la gent que juga a futbol i ho desitja és un regal per a mi.
No deu haver estat fàcil arribar fins aquí...
M’ha costat moltíssims anys d’esforços, de sacrificis, de coses que no he pogut fer amb els amics o la família. M’he perdut viatges de final de curs amb l’escola, sortir amb els amics els dijous o els divendres perquè tenia partit i havia de quedar-me a casa.
Hauria fet les coses d’una altra
manera?
No em penedeixo de res. Gràcies a aquest esforç soc aquí.
Quin és el seu primer record dels Mundials?
El de Corea, el 2002, em va agafar amb cinc anys. El que sí que recordo a la perfecció és el del 2006. Què en recorda?
El Mundial sempre coincidia amb les vacances familiars a Peníscola. Hi anàvem tots els cosins, la meva tia, els meus avis... i sempre ens agafava el torneig allà. Recordo veure el del 2006 allà.
I el gol d’Iniesta el 2010? Recordo més la semifinal contra Alemanya, la del gol de Puyol. Quan va acabar vam anar tots a celebrar-ho a la piscina que tenia el nostre complex i aquell record el tinc molt gravat.
Creu que hi ha gaires crítiques a la selecció?
Sempre n’hi haurà i més en un Mundial. Quan tens darrere 47 milions de persones és normal que hi hagi opinions de tots els colors. Però Luis Enrique ens diu que la pressió és un privilegi. I realment ho és, tant de bo tot fos haver de sortir a un camp a divertirte i fer el que t’agrada..
Es parla al vestidor de totes les polèmiques que han envoltat aquest Mundial?
Hi passen coses, a Qatar, com es comenta, és la realitat, però és que nosaltres venim a treballar, a jugar a futbol. L’esport és una cosa que intenta unir, i més en un Mundial. És un esdeveniment molt important, capaç d’unir la gent, i ho intentarem.
Què li sembla la nova faceta com a streamer del seleccionador?
Em connecto cada dia després de sopar. És una cosa diferent, ell fa coses que altres seleccionadors no fan.
Li agrada?
És una manera d’acostar els aficionats a l’entrenador i viceversa. Jo ho veig bé, és original, i la gent ha d’obrir la ment una mica. Crec que Nintendo va tenir un paper important en la seva carrera...
Sí... [riu] Jo de petit no volia jugar a futbol, però el meu avi va insistir molt.
I?
Jo volia una Game Boy i ell me la va oferir si jugava. I vaig acceptar,
La pressió a ‘la roja’ “Tant de bo tot fos haver de sortir a un camp a divertir- te i fer el que t’agrada”
El seu company Messi “Està superendollat, es diu que podria ser el seu últim Mundial, però el veig capaç de tot”
esclar. A més a més, és una història que adquireix més valor ara, perquè el meu avi va morir aquest any i si soc aquí en part és gràcies a ell.
Canviar València per París és un gran salt.
Em van fitxar l’últim dia de mercat i al principi em va costar una mica, la veritat. Però no pel meu nivell, sinó que perquè al final és un procés i quan arribes a un club tan gran necessites aprendre nous conceptes, l’idioma i moltes altres coses que hi ha darrere del futbol. Jo no havia jugat mai fora d’Espanya i hi ha moltes coses que et fan no estar al cent per cent al començament.
Ja està més adaptat?
He anat aprenent i madurant de pressa en una nova ciutat i el tram abans del Mundial he jugat diverses vegades de titular i he fet uns quants gols. Però quan torni tocarà continuar millorant.
Va ser difícil aterrar en un vestidor amb tantes estrelles?
Des de fora es pot pensar que hi ha molts egos i que no és fàcil, però la veritat és que m’han ajudat molt. Neymar, el mateix Leo o Mbappé em tracten fenomenal. I esclar, després hi ha tots els espanyols: Sergio Ramos, Rico, Bernat, Sarabia...
S’avé amb algú? Donnarumma és molt bona gent, és molt natural.
Messi deu estar amb el xip del Mundial a totes hores...
Sí, se’l veu superendollat i crec que farà un gran paper amb l’Argentina. A més a més, es diu que pot ser el seu últim Mundial, però no ho sé, crec que té capacitat per aguantar el que ell vulgui. És molt bo.