“Sí, em falta un pit, i què? Això no em fa menys dona”
Visc a Barcelona passant pel Brasil i Londres. Casada, un fill (12). Llicenciada en Dret. Dirigia una empresa de tendència de consum, i ara he creat Anna Bonny, una firma de llenceria per a dones que han superat un càncer de mama. La societat s’ha de replantejar què és la feminitat. Crec en l’aventura
La seva empresa té nom de pirata... Sí, Anna Bonny, una de les dones pirates més famoses de la història. Va viure al segle XVII, ben educada, utilitzava la seva bellesa i valentia per a la conquesta. La van capturar, però la nit abans de la seva execució va desaparèixer.
Per a una firma de llenceria?
Sí, perquè en certa manera em sento com una dona pirata, i per a elles dissenyo. Expliqui’m.
El 2015, amb 42 anys, vaig tenir un càncer de mama que va acabar amb una mastectomia radical i totes les converses giraven entorn de la reconstrucció del meu pit, era com una obsessió més aliena que pròpia.
Amics, familiars...?
I oncòlogues, infermeres, associacions d’ajuda... Després de passar dues vegades per quiròfan i de saber en què consistia la reconstrucció, vaig tenir clar que jo no volia. És dur?
Sí, però com que moltes dones s’operen els pits per estètica creiem que després d’una mastectomia l’operació és senzilla.
I no és el mateix.
La tècnica que em van proposar va ser un expansor, un globus que vas inflant fins que la pell cedeix i et poden implantar silicona. Una altra opció era fer dieta per engreixar-me i treure’m greix per fer el pit nou i obtenir la pell del mugró de la vagina.
Dolorós i complicat?
A mi tot allò em semblava un horror, i hi ha molta necrosi, la qual cosa implica passar diverses vegades per quiròfan. No entenia per què havia de passar per tot això en un moment en què les dones estem lluitant pel reconeixement i els drets; i tot i això, pensem que sense un pit perdem feminitat.
Una reflexió interessant.
Quan vaig dir no a la reconstrucció va començar la pressió: “Evidentment que et reconstruiràs!”, “pensa en el teu marit”..., tota mena de missatges que et porten a pensar que pel fet de perdre un pit quedes completament fora de la feminitat.
Una pressió excessiva?
Sí. Quan reculls la pròtesi a la Seguretat Social l’eslògan de la caixa és: “Perquè tornis a somriure”, és terrible. El meu cos està trencat però això no em fa menys dona.
És forta, vostè.
Volia obrir aquest debat, ja en tenim prou amb passar per un diagnòstic de càncer i pel tractament com per a més haver de sumar que ja no ets atractiva i que el sexe s’ha acabat si no et poses un pit de mentida.
Es va posar batalladora.
No entenia per què havia de dissimular que em faltava un pit, és com dir: “No violentis els altres amb la teva pèrdua”. I a més, el món del càncer et porta directa al món de l’ortopèdia, i tot és horrorós.
Va caure en el desànim?
Jo buscava i buscava fins al dia que vaig topar amb una fotografia de Helmut Newton d’una dona amb un pegat pirata a l’ull: tenia una força brutal, molt atractiva, misteriosa, i vaig tenir clar que aquesta era la solució.
Un pegat pirata al pit?
Sí, em vaig comprar un sostenidor preciós, el vaig tallar, vaig tapar la cicatriu com amb un pegat en un ull i vaig deixar el meu únic pit a l’aire.
I es va mirar al mirall?
Va ser un moment sorprenent, em vaig adonar que em sentia alliberada, atractiva, sexi; i no només jo, també la meva parella es va sentir immediatament seduïda.
No subjecta res.
No és aquesta la funció que té. Quan et fan una mastectomia veure’t nua és molt fort i jo el que feia era tapar-me, no mirar-me al mirall i obviar la sensualitat. La idea del pegat és la nuesa, de sobte em vaig mirar al mirall i em vaig dir: no estàs gens malament.
Bé!
De vegades coses molt petites tenen un poder transformador, de sobte et veus atractiva, et mous diferent, i aquesta és la força de la moda. El pegat Anna Bonny el que fa és remarcar l’absència però amb un ornament, és gairebé llenceria eròtica.
Ha capgirat una desgràcia.
Sí, una cosa tan senzilla com és un trosset de seda ben acabat esborra la violència que deixa una mastectomia. És una picada d’ullet i amb cert sentit de l’humor perquè al final és un pegat pirata amb nom de dona pirata. M’encanta.
Es tracta d’una actitud davant la vida: “Sí, em falta un pit, i què?”. La feminitat són moltes altres coses, no és als pits.
N’ha penjat vostè el patró al seu web.
Els nostres pegats pirata són peces de llenceria elaborades amb sedes increïbles, no són barats, i volia que totes les dones puguin portar-los fent-se’ls elles mateixes .
Rep missatges de moltes dones?
Sí, d’agraïment, molt poderosos i molt bonics, i també d’homes que compren el pegat per a les seves parelles, és una manera de dirlos: “Tot està bé i continuem divertint-nos”.