Kamala Harris brilla per la seva absència en l’intens debat polític dels EUA
El seu escàs protagonisme i baixa popularitat limiten l’horitzó de la vicepresidenta
“Seria més fàcil trobar el cos de Jimmy Hoffa que Kamala Harris. On coi és la vicepresidenta dels Estats Units?”.
El professor emèrit de Ciències Polítiques de la Universitat de Chicago, Charles Lipson, va formular aquesta pregunta en una columna de Newsweek el juliol del 2021. Tres mesos després, l’FBI va trobar noves pistes sobre el que continua sent un dels grans misteris del país, el parador del cadàver del famós líder del sindicat de camioners, que va desaparèixer el 1975, després d’una reunió amb capos de la màfia. L’FBI no va trobar el cos sense vida de Hoffa on li van dir que podia ser, sota un viaducte prop d’una antiga pista d’aterratge de Nova Jersey. Harris, en canvi, sí que està localitzable, i de fet apareix de tant en tant en algun viatge o reunió. Però, en plena ebullició política, els nord-americans no en saben gaire més que de Hoffa.
Després de la seva irrupció estel·lar com a primera dona que arribava a la vicepresidència, per altres de pell fosca i de pares immigrants (jamaicà ell i índia ella), Harris va desaparèixer de seguida, i gairebé completament, de l’escena pública dels Estats Units. Fins que els principals mitjans del país van començar a comentar suposats i greus problemes laborals i ambientals dins de la seva oficina.
Primer, la tardor del 2021, dues desercions primerenques van disparar les alarmes als voltants de la Casa Blanca: la de la directora de comunicacions de la vicepresidenta, Ashley Etienne, i la de la portaveu principal del departament, Symone Sanders.
L’equip de Harris va treure ferro a les sortides i va assegurar que totes dues estaven previstes des de feia temps, arguments que no van convèncer els informadors que havien seguit de prop el cas. “Què passa al món de Harris?”, es van preguntar a la CNN. I es van respondre amb al·lusions a queixes internes sobre “disfuncions, falta d’enfocament” i una suposada desorientació de la mateixa Harris perquè l’estaven “deixant de banda”.
Ella ho va desmentir tot. I, pel que fa al seu molt escàs protagonisme en l’exercici de les tasques de govern, el seu gabinet va suggerir que era qüestió de poc temps que això canviés: l’any 2022 seria l’any de Kamala Harris, venien a dir. Al seu entorn i als mitjans afins s’insistia, a més a més, en com n’eren, de desagraïdes i sovint necessàriament callades, les seves gestions en àmbits tan complicats com la ges
La número dos de Biden va adquirir protagonisme sobretot arran de successives dimissions al seu equip
tió migratòria, l’avortament i el dret al vot.
Però la primavera del 2021 també li van marxar la sotssecretària de premsa, Sabrina Singh, i la cap de personal, Tina Flournoy. I a la tardor, una de les seves assistents més antigues, Rohini Kosoglu, i la directora de redacció dels seus discursos, Meghan Groob. Aquestes últimes sortides es van escenificar, tot i això, enmig d’elogis mutus entre les cessants i la vicepresidenta. I es van emmarcar dins d’uns moviments de personal molt més amplis amb vista a la preparació de les eleccions a mig mandat.
El 2022 Harris va fer efectiva
ment alguns viatges de cert oripell, a Polònia i Romania, al Japó i Corea del Sud i a diferents estats del seu país. Dissabte passat es va reunir a Bangkok amb el president xinès, Xi Jinping, després de la cimera entre aquest últim i Joe Biden, i ahir mateix va visitar les Filipines. Unes visites de perfil molt més alt de l’acostumat en aquests dos anys de trajectòria com a segona autoritat de la nació, però insuficients per començar a recuperar el relleu perdut durant aquest temps.
Els índexs d’aprovació de la vicepresidenta són, a més a més, inferiors als de Biden, que ja es mantenen per sota del 50% des de la sortida de les tropes de l’Afganistan, l’agost del 2021. Avui el suport a la tasca de Harris voreja el 40%, davant el 44% del president.
Tots els vicepresidents dels darrers temps als Estats Units, amb la notòria excepció de Dick Cheney, han tingut èpoques d’ombra més o menys prolongades. El problema de l’actual número dos és el contrast entre els seus promissoris inicis i la seva ulterior caiguda en l’oblit. Harris continua figurant a les travesses dels mitjans sobre qui podria optar a les presidencials si Biden renunciés. Però, en el seu cas, les projeccions semblen cada vegada menys fermes. “Molts demòcrates s’estremeixen quan pensen en ella com la candidata del 2024. Ho consideren un suïcidi per al partit”, escrivia fa uns dies a The New York Times el professor de política pública i periodisme a la Universitat Duke de Carolina del Nord, Franco Bruni. La bona notícia per a Kamala Harris és que falten dos anys per a aquestes eleccions.