Sánchez i Feijóo constaten el malestar després de la ruptura del pacte judicial
Els dos líders protagonitzen un enfrontament repetitiu al Senat
La primera sessió de control al Senat en què Sánchez i Feijóo es veien les cares després de la ruptura de les negociacions per a la renovació del Poder Judicial va acabar en un monòleg, amb un president del Govern i un líder de l’oposició instal·lats en la batussa que, vist el que va passar ahir, no tenen cap intenció d’abandonar. Feijóo ja està en mode electoral, mentre que Sánchez prova d’evitar que el líder del PP li guanyi terreny. El format del cara a cara d’ahir era diferent dels precedents. En realitat corresponia a una sessió de control al Senat i aquí les intervencions són més breus i amb el temps taxat per igual per als dos contendents. Sánchez no comptava amb més temps, aquesta vegada.
En qualsevol cas, va fer l’efecte que tots dos es van dir tot el que tenien previst dir-se: Sánchez va defensar la seva política a Catalunya, que ell descriu com una estratègia d’apaivagament, i la trajectòria del seu Govern contra la violència de gènere, i va descriure el seu adversari, Feijóo, com un titella al qual li marquen el pas uns i altres. Per la seva part, el líder del PP retreia al líder socialista haver corroït l’Estat amb l’únic objectiu de sobreviure amb el suport dels grups independentistes. “Tant de bo poguéssim fer una moció de censura!”, es va lamentar. Per a Feijóo no hi ha res de bo en la tasca de Sánchez al capdavant del Govern. Només pretén, a parer seu, seguir el màxim temps possible a la Moncloa. En aquest estat de coses, la ruptura total entre les dues grans formacions, anunciada després del fracàs de les negociacions per a la renovació del Consell General del Poder Judicial, continua intacta.
Feijóo, que ja veu les municipals i autonòmiques de maig com el plebiscit sobre el govern de Sánchez que hauria de significar el principi del final “del malson més greu que ha viscut Espanya”, va preguntar a boca de canó al president del Govern “si continuaria reformant el Codi Penal per afavorir membres del seu partit”. Sánchez no va ser taxatiu en la seva resposta malgrat que en el Govern ja han arribat a la conclusió que, ara per ara, la reforma del delicte de malversació no compta amb la majoria per prosperar (veure pàgina 15).
El líder del Partit Popular sabia que havia de ser dur en la seva intervenció al Senat –tot i que en un moment de la seva intervenció va semblar confondre aquesta cambra amb el Congrés dels Diputats– per satisfer els que li demanen una major agressivitat verbal contra Sánchez i, implícitament, els va dirigir un missatge: “No m’interessa ser implacable, sinó tenir una alternativa imbatible”. Sánchez, precisament, va retreure a Feijóo que es doblegui davant els qui li dicten l’estratègia a seguir, entre els quals, una de les principals capçaleres periodístiques madrilenyes que el president va exhibir a l’hemicicle. I va concloure que Feijóo no és lliure per fer el que vulgui, com va passar, va afirmar, amb les negociacions per a la renovació del Consell General del Poder Judicial. “On ha deixat la moderació? A objectes perduts?”. “És que és vostè el president més moderat que ha tingut Espanya?”, li va replicar Feijóo en el seu torn. I tot va ser així. Respecte a Catalunya, Sánchez va tornar a confrontar el que va passar durant el mandat de Rajoy i el que passa ara. El balanç, segons la seva opinió, no té color. Les coses, va assegurar, estan molt millor que llavors. A més, va recordar a Feijóo que ell havia donat suport personalment a la suspensió de l’autonomia catalana el 2017. I va censurar el PP per la falta de reciprocitat ara que ell governa.
I respecte a la polèmica sobre la llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual –coneguda com la llei del sí és sí– Feijóo va acusar el Govern d’estar propiciant l’alliberament d’agressors sexuals. I aquí Sánchez li va recordar la trajectòria del PP respecte als drets de les dones, des de la llei del divorci i la de l’avortament fins a la mateixa llei del sí és sí.
Les va votar en contra i algunes les va portar al Constitucional. D’aquí, va assegurar, que li resulti sorprenent la preocupació que ara envaeix tots els líders del PP pels drets de les dones.
El president del Govern al líder del PP : “On ha deixat la moderació?, a objectes perduts?”
El líder del PP al cap del Govern: “Tant de bo poguéssim fer una moció de censura!”
El dirigent popular censura la seva política de reformes del Codi Penal “per afavorir els amics”
El líder socialista descriu Feijóo com un polític que no és lliure per dissenyar la seva pròpia estratègia