La Fiscalia davant el Govern espanyol
el fiscal general de l’estat, Álvaro García ortiz, va fixar dilluns el criteri que obligatòriament han de seguir tots els fiscals a l’hora de revisar els canvis de penes aplicades a agressors sexuals, de resultes de l’aprovació de la llei del només sí és sí impulsada pel ministeri d’igualtat que encapçala irene montero.
Amb aquesta decisió, la Fiscalia General de l’estat pretén unificar criteris, atès que des que l’esmentada llei va entrar en vigor alguns condemnats per delictes sexuals van veure reduïdes les penes a què havien estat castigats. La qual cosa va generar una comprensible alarma social. i també preocupació en àmbits judicials, en constatar que aquestes penes, dictades per la comissió de determinats delictes poc temps enrere, podien resultar ara molt alleujades, si atenem a l’abast decreixent de la sanció que van comportar. certament, aquest efecte indesitjat de la llei del només sí és sí podria ser qualificat de lesiu per a tothom. No té lògica que una norma concebuda per perseguir i castigar els delictes sexuals acabés propiciant una reducció de les condemnes dels qui van incórrer en aquests delictes. era, doncs, un efecte indesitjat alhora que inacceptable. més encara si tenim en compte que, segons fonts judicials, aquests efectes indesitjats eren atribuïbles a una redacció precipitada i molt millorable del text legal, que va deixar massa flancs desprotegits, propiciant per tant revisions de sentències que van beneficiar els delinqüents. i que, segons fonts pròximes als impulsors de la llei, eren en part atribuïbles al masclisme que suposadament impregna l’estament judicial. sigui quin sigui l’origen d’aquests desacords, és obvi que han obert una nova esquerda en la coalició que integra el Govern central, atès que el Psoe i Unides Podem (UP) ja van xocar abans per qüestions relatives a aquesta llei o a l’anomenada llei trans, que ha enfrontat el feminisme integrat al Psoe amb el que alimenta o secunda els postulats d’UP. estem, per tant, davant uns redactats legals que han fet més fonda la bretxa entre els socis de la coalició de govern. i que també han ampliat la bretxa entre dos poders de l’estat, l’executiu i el Judicial, ja molt enfrontats a causa de l’injustificable ajornament de la reforma del consell General del Poder Judicial. Dos poders que, òbviament, han de conservar la seva independència, i alhora, han de servir solidàriament els interessos de la nació. cap d’aquests problemes pendents no afavoreix el país. Al contrari, magnifica l’erosió de les institucions i mina la seva credibilitat. També la del Govern central, que ha de contribuir a resoldre problemes, no a crear-ne.
L’ordre relativa a la llei del ‘només sí és sí’ eixampla la bretxa entre poders estatals