Desembussos i escurapous

Sortint de Madrid per l’autovia del Nord-est vaig veure una furgoneta amb aquestes paraules: “Desatrancos y pocería”. Quin misteri! Semblen el títol d’un sainet, drama castís o espectacle circense. Acostant-me al vehicle que dignament les portava vaig descobrir que anunciaven els serveis d’una empresa de desembussos de pous, canonades i desguassos. Com se sent un en repartir una targeta amb l’epígraf “Desatrancos y pocería” sota el seu nom? Igual de bé que fer-ho amb el de “Catedràtic emèrit de Metafísica”. Perquè al cap i a la fi hay gente pa tó, com va etzibar el torero El Gallo al filòsof José Ortega y Gasset. El més seriós del cas és que Espanya sembla que necessita, si no els serveis d’un metafísic, almenys els d’un escurapous i desembussador, sol o en grup, homes i dones disposats a desembussar el fons de la situació. Atena davant Posidó. Entre nosaltres impera la confrontació com als altres països amb llibertat per dir tant bondats com maldats. Bé. Però aquí la confrontació és la marca principal i la fatalitat de la política, amb els seus efectes perniciosos en la vida de la gent, els seus interessos i els seus drets. Vegeu l’escorxament entre parlamentaris, el dessagnament del diàleg entre Govern central i oposició, així com entre comunitats, i com es fan el salt entre polítics i magistrats, i fins i tot entre aquests últims. I com tot això, en el seu conjunt, soscava l’eficiència i la credibilitat de les institucions, l’Administració i els serveis públics. La característica negativa de la confrontació és el desgavell, i la positiva, que bé que se suporta, amb l’alegria, la resignació senequista i l’alliberament de deixar anar la ira per la boca i no a cops de puny com en altres llocs. Espanya va donar al món la paraula liberal i el món ens ho torna amb la paraula il·liberal, en allò que, pels motius assenyalats, avui correm el risc de convertir el nostre règim polític. Així, i igual que en els metges, ja s’hauria de pensar en alguna fórmula de jurament hipocràtic –“juro no fer mal”– en els joves que es dedicaran a la política o al periodisme.