El ‘pla Àsia’ de Barcelona reclama més rutes aèries
La ciutat presenta l’estratègia per captar més inversió, cooperar en innovació i atreure visitants d’Orient
reforçar i obrir noves connexions aèries directes amb el continent asiàtic serà essencial per implementar els objectius de l’Estratègia Àsia de l’Ajuntament. El document, que ahir es va presentar a Barcelona, fixa les accions prioritàries que s’ha proposat la ciutat. S’han identificat quatre grans àmbits: el de la innovació i el científic, la promoció i captació d’inversió, la millora de la logística i l’ampliació del mercat turístic i de negocis més enllà del Japó, la Xina i Corea del Sud per ampliar el focus a l’Índia, Austràlia, Indonèsia, Malàisia i les Filipines.
“Necessitem reforçar les connexions aèries, i en això coincideixen tots els agents que han participat en el disseny de l’Estratègia Àsia; s’ha tendit a simplificar el debat sobre l’ampliació de l’aeroport a un sentit turístic, però per a sectors com la innovació i la captació de negocis el posicionament de Barcelona és crucial”, manté Laia Bonet, tercera tinenta d’alcalde i regidora de Transició Digital, Mobilitat i relacions Internacionals. Aquest departament va presentar fa dos anys el primer i pioner Pla Director de relacions Internacionals de Barcelona, la primera concreció del qual ha estat l’Estratègia Àsia. “És un document que transcendeix la política municipal, engloba una política de ciutat i fins i tot metropolitana”, manté Bonet. En la seva definició hi han participat nombrosos agents, des de la Fira de Barcelona fins al port, el Consorci de la Zona Franca, el Barcelona Supercomputing Centre, l’Institut ramon Llull o la Cambra de Comerç, i amb un paper determinant, Casa Àsia, l’organisme de diplomàcia pública que té la seu a la ciutat. “El document suposa un pas molt important –manté el director, Javier Parrondo– i un primer objectiu complert: el d’ordenar el mapa de relacions de la ciutat amb Àsia; no tots els actors eren conscients del que feien els altres; tenir una fotografia real ens permetrà concretar polítiques efectives”.
Així, s’han identificat les quatre àrees prioritàries amb les seves propostes d’acció, i un cinquè àmbit d’actuació institucional, “que té molta rellevància i que consisteix a enfortir les relacions amb les comunitats que ja hi ha a la ciutat com la xinesa, la pakistanesa, la filipina i la bengalina”, destaca Parrondo. Les accions s’encaminaran a reforçar la seva integració a Barcelona i, alhora, establir mecanismes de col·laboració amb els seus països i ciutats d’origen.
En cada àmbit d’acció, el document estableix complicitats amb diferents entitats implicades i marca un objectiu geogràfic. Així, pel que fa a la promoció de ciutat i captació d’inversions, l’objectiu és consolidar la relació que ja hi ha amb Shenzhen, Xangai, Pusan, Seül o Singapur, però impulsant accions en altres ciutats del sud-est asiàtic. En l’àmbit de la logística el port de Barcelona hi té un paper essencial i en turisme “buscarem visitants de qualitat en mercats que ens ajudi nades estacion ali t z a r ”, remarca Bonet. Per això, el mateix document recull que“tant per al turisme com per a la participació asiàtica en fires i congressos és essencial desenvolupar connexions aèries directes des de Barcelona, per sobre dels Estats Units o Amèrica Llatina, pel seu creixement i potencial futur”.
A més de la Casa Àsia, en el disseny de les futures accions hi han participat entitats com la Fira i el port