Un pilar històric de la Lliga Nord
Tres vegades ministre durant els governs de silvio berlusconi, exgovernador de la regió de la Llombardia, ex vice primer ministre i successor d’Umberto bossi al capdavant de la Lliga Nord, roberto maroni va morir ahir als 67 anys a casa seva de Lozza, a la província llombarda de varese, després d’una llarga malaltia. el món polític italià ahir estava de dol després de recordar una figura política de gran rellevància els últims 20 anys, que va ajudar berlusconi com un aliat clau des de l’ascens al poder als noranta. Un lliguista dur, però no pas extremista, el definia ahir el periodista Aldo Cazzullo al Corriere della Sera. Tot i que no era un gran partidari del secessionisme de l’anomenada Padània, la mítica regió que reivindicava la Lliga Nord, va acabar sent elegit el primer ministre del “govern provisional” padà, i va desafiar obertament a roma. “Gran secretari, superministre, excel·lent president regional, de la Lliga sempre i per sempre. bon vent, roberto”, va escriure l’actual secretari del partit, el seu successor, matteo salvini, que en va agafar les regnes el 2013, després que maroni només hi estigués un any al capdavant, del 2012 al 2013. Nascut el 15 de març del 1955 a varese, maroni va dedicar tota la vida a la política, tot i que es va llicenciar en Dret i va exercir com a advocat durant uns anys. va ser responsable de l’oficina legal de la multinacional dels estats Units Avon Cosmetic. el 1979 va conèixer qui després es convertiria en una persona inseparable durant molts anys, Umberto bossi, de qui seria el seu braç dret. “si ell és el pare de la Lliga, jo soc la mare”, solia explicar.
Deu anys després van fundar la Lliga Nord, i el 1992 va entrar a la Cambra de Diputats italiana com a president del grup parlamentari. Després, amb berlusconi, es va convertir en
Com a ministre de l’Interior va causar indignació quan va voler prendre les empremtes dactilars als gitanos
ministre de l’interior i vice primer ministre el 1992, ministre de Treball el 2001 i ministre de l’interior, una altra vegada, el 2008, fins que va acabar la carrera política com a president de la regió de la Llombardia, entre el 2013 i el 2018. Llavors va impulsar normes polèmiques, com ara una llei dedicada a obstaculitzar al màxim, fins a pràcticament impossible, la construcció de noves mesquites al seu territori, una cosa que va ser bloquejada pel Tribunal Constitucional italià. Com a ministre de l’interior també va declarar l’“estat d’emergència” per afrontar el flux migratori i va pretendre censar els gitanos prenent-ne les empremtes dactilars, tant als adults com als adolescents, en una idea que va causar indignació, atès que era vista com un registre ètnic i que no es va acabar fent. maroni arribar a ser secretari general de la Lliga Nord el 2012, després de la crisi interna fruit dels escàndols de corrupció d’Umberto bossi, i va organitzar el congrés que va elegir el jove matteo salvini com el nou home que havia de reinventar una Lliga Nord feta cendres. salvini va recollir l’herència, però li va retirar la càrrega secessionista per convertir-lo en un partit a escala nacional. Li va anar bé, fins en aquestes eleccions l’atractiu de Giorgia meloni li va robar vots, fins i tot als feus del nord. i a partir d’aquí és quan maroni, ja molt malalt, va intervenir una altra vegada per defensar que el lideratge de la Lliga havia de passar a algú que es tornés a ocupar del nord d’itàlia.