Ser coherent és molt complex

La nueva trova cubana té una dimensió política com la té la nova cançó llatinoamericana o la nova cançó. A part de la seva excel·lència artística no es pot separar del seu posicionament polític, i en Pablo, com en Silvio, lògicament són fills i fundadors de la nueva trova amb Noel Nicola i Vicente Feliu. I són referències d’aquesta nova manera de fer cançons que tenen text, contingut i que diuen coses polítiques. I més tenint en compte el que va significar la revolució cubana per a moltes generacions. I en Pablo, igual que en Silvio, no ha deixat de ser portaveu del que va significar la revolució en la vida de milions de cubans.

A més, va saber conviure bé amb aquesta visibilització política. Quan un té unes conviccions i unes idees i les defensa, ja sabem el que passa. El camí de la revolució no està mai asfaltat. I menys la revolució cubana, que des del primer moment va patir un dur bloqueig. En Pablo ha estat coherent amb el que ha pensat i ho ha fet sempre de manera visceral, primer com a portaveu, entre cometes, de la revolució des de la cultura, i amb un posicionament més crític en els últims anys. Però hi havia una cosa fonamental, per a ell: si un és acrític, en realitat no és revolucionari, sinó que es converteix en un buròcrata. Els dos últims concerts que va fer en escenaris dels països catalans van ser a Castelldefels i a València, a l’abril. El públic que hi va assistir no era gens ambigu, i allà es va veure que la coherència d’en Pablo són les seves cançons, que és el que formen la seva obra, més enllà del que en un moment determinat va dir o va deixar de dir. Al capdavall, l’obra és la que marca el seu posicionament, perquè ser coherent és sempre molt complex.

En aquest terreny, si ara veus la nova fornada de cantautors i cantautores en castellà, en general han après poc de la nueva troba, la nova cançó o de tots aquells que han intentat dir coses amb contingut.