Dinamarca topa amb una rocosa Tunísia

Els danesos punxe nen la tornada d’ Erik sena un gran torneig

Dinamarca partia al Mundial en un segon esglaó, sense ser favorita tot i que amb les màximes aspiracions, però en l’estrena a Qatar va topar amb la dura realitat, la que va plantejar a l’estadi Ciutat de l’Educació una rocosa Tunísia. Els danesos van empatar sense gols davant un conjunt tunisià que va plantar cara i fins i tot va ser millor fins al descans.

La primera part va reflectir la il·lusió pel debut de les Àguiles de Cartago, sobrades d’ímpetu, agressives en els duels i amb un ritme alt que va lligar de mans les virtuts dels nòrdics, millors tècnicament. Els deixebles de Jalel Kadri, que van fer una pressió molt alta, celebraven cada acció defensiva com si fos un gol. Aquell enèrgic inici també els va servir per inquietar la porteria escandinava, primer amb un xut de Dräger, després amb una rematada d’un pletòric Laïdouni i al tall del descans Jebali va tenir la més clara. El davanter va picar la pilota davant Schmeichel, però el porter va desviar a córner. Dinamarca, que va estrenar la samarreta reivindicativa amb l’escut enfosquit, va tenir calma davant l’allau africana i va provar d’imposar el seu joc, però només van trobar esquerdes per les bandes, on es van cansar de fer centrades a un Dolberg aïllat. Després de la represa, els de Hjulmand van amansir mitjançant la pilota les feres tunisianes, que van confiar la seva sort al contraatac. Dolberg va tenir la primera ocasió en un cop de cap fallit i Dahmen va fer l’única gran aturada davant un xut d’Eriksen, altre cop en un gran torneig després de l’ensurt a l’Eurocopa. Just en el córner posterior, Cornelius, a menys d’un metre de la porteria, va rematar de cap l’esfèrica al pal quan ja es cantava gol. Els danesos van continuar percudint, però van acabar frustrats davant una orgullosa Tunísia que va merèixer, com a mínim, l’empat.

Els tunisians van començar sobrats d’ímpetu, agressius en els duels i amb un ritme molt alt