Aprendre a cuidar la salut financera millora el nostre benestar
La gestió de les finances personals és una font d’estrès si no en tenim els coneixements adequats ni una assessoria professional de confiança
En temps d’incertesa, l’economia adquireix més protagonisme a les nostres vides. Una situació que durant els moments de dificultat causa neguit, estrès i que, per tant, afecta el nostre benestar.
Com podem evitar aquesta mena de situacions? No hi ha cap fórmula màgica, però el més semblant és aprendre a cuidar la nostra salut financera. El Cercle d’Economia va ser l’escenari de la sessió organitzada pel BBVA i La Vanguardia en què es va abordar aquesta qüestió. Peio Belausteguigoitia, director nacional del BBVA a Espanya; Laura Rojas-Marcos, doctora en Psicologia Forense i de la Salut, i Joan Roca, xef d’El Celler de Can Roca, van compartir amb els assistents presencials i virtuals els seus punts de vista, les seves experiències i els seus coneixements sobre salut financera. Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, va ser l’encarregat de moderar el debat.
Belausteguigoitia va començar per definir de què parlem quan parlem de salut financera, i va assegurar que es tracta de “com gestionem l’economia per estar preparats davant els imprevistos i planificar el futur”. El director nacional del BBVA a Espanya va fer referència a quatre elements bàsics que intervenen en aquest procés: “L’economia del dia a dia, crear uns hàbits sobre l’estalvi, ser responsable del deute que un va gestionant i que hem d’aconseguir que sigui sostenible i, finalment, planificar el temps”.
Des d’una altra perspectiva, per Rojas-Marcos no hi ha cap dubte que la nostra situació financera “afecta la nostra salut”. La psicòloga va explicar que les preocupacions econòmiques són la segona causa d’estrès, segons l’Acadèmia Americana de Psiquiatria. Rojas-Marcos considera que “per cuidar-nos i cuidar els altres és important aprendre a gestionar les nostres finances, perquè això ens donarà autonomia i coneixements sobre el que podem fer, a més d’elements per poder planificar el nostre futur”. En definitiva, vetllar per la nostra salut financera “és una manera de cuidar la nostra salut emocional i de les nostres relacions, que és un dels motius més freqüents de conflicte a l’entorn familiar i les parelles, tant per continuar junts com a l’hora de separar-se”, assegura la psicòloga. Tenir educació financera “ens estalviarà molts disgustos i afrontarem més bé les dificul
En temps de crisi la gestió dels nostres estalvis causa neguit
Vetllar per la nostra salut financera també és vetllar per la nostra salut
tats”, va concloure l’experta. Per la seva part, Roca va recordar que el seu sector ve “d’una situació especialment delicada que els ha obligat a posar la creativitat al servei de la gestió empresarial”.
La pandèmia i les mesures de restricció van limitar la viabilitat dels negocis de restauració, entre d’altres. En aquestes circumstàncies, Roca va destacar “la importància de comptar amb el suport d’un banc amb un equip especialitzat”.
Un element determinant en l’èxit empresarial dels germans Roca és que, precisament, “són tres germans que treballen junts des de fa molts anys, amb uns objectius clars i molta confiança”. Un altre aspecte important és la mateixa naturalesa del negoci. Segons Joan Roca, “un restaurant d’alta cuina és un imant per
al talent, i hi ha molts joves d’arreu del món e que volen venir a treballar amb nosaltres”.
El xef va destacar que l’empresa que ha creat juntament amb els seus germans “està compromesa amb la innovació, amb la creativitat i amb fer feliç la gent que va al restaurant amb unes expectatives molt altes”. Un exercici que requereix un gran esforç, i és indubtable que “ser tres també ajuda”. Com també hi contribueix la prudència que els va inculcar el seu pare i l’atreviment que els transmet la seva mare. Com podem afrontar aquesta concatenació de crisi que hem viscut últimament? Pel director general del BBVA a Espanya la situació actual, amb els preus disparats, planteja un gran repte i no tenim perspectiva sobre el temps que tardarem a controlar-la. Un aspecte positiu és l’estalvi que es va crear durant la pandèmia, que va passar d’un 8% del PIB a un 11,5%”, va revelar Belausteguigoitia. Una part d’aquest estalvi es va crear durant els tres mesos de confinament, i també després, quan les restriccions van frenar el consum. Tot i això, considera que hi ha una altra part “que està relacionada amb una decisió personal davant la incertesa que es vivia, i això és una bona notícia, perquè significa que la gent pren mesures i vol estar preparada davant el que ens pot oferir el futur”. No només hi ha una manera d’enfrontar-nos a la incertesa, cadascú té la seva resposta, que també “depèn de l’origen i de la intensitat”, segons Rojas-Marcos. Tot i això, la psicòloga va afirmar que viure amb nivells molt alts d’ansietat “sovint ens porta a paralitzar-nos i a no poder prendre decisions”. La causa d’aquesta reacció és que “ens envaeix un tsunami, una emoció anomenada por, que apareix quan sentim que podem perdre alguna cosa o algú que és important per a nosaltres”.
Les nostres finances són una font d’estrès quan apareix la incertesa. Les persones més grans o les que tenen més coneixements “poden afrontar mes bé aquesta mena de situacions”, va aclarir. Amb tot, aquesta experta considera que hi ha una manera de preparar-se per plantar cara als moments delicats i gestionarlos amb solvència i criteri. La primera passa “és conèixer-nos, esbrinar quines són les nostres fortaleses, també les limitacions, i saber en qui pots confiar”, va assegurar. De la mateixa manera, “l’autoconfiança és fonamental, i la podem aconseguir posant-nos a prova, aprenent a prendre riscos amb el cap fred i el cor calent, com deia la meva àvia”. En aquest procés, Rojas-Marcos va destacar la importància de “conèixer quines són les teves prioritats i també la diferència entre els nostres desitjos i les nostres necessitats”, que són dos conceptes que es confonen molt sovint.
Als projectes empresarials és determinant establir prioritats, que, de vegades, poden semblar contradictòries. És el cas d’un restaurant gastronòmic com El
Celler de Can Roca, en què treballen per atendre el desig dels clients, però com a cuiners també són conscients de la necessitat que durant els moments de crisi i de la nova mirada que hi ha sobre l’alimentació. El cuiner va reconèixer que “hi ha moltes llars que tenen grans dificultats per arribar a final de mes, i és en aquestes circumstàncies quan és més important planificar bé la compra setmanal d’aliments”.
Roca va recordar que “la cuina és economia, ciència, cultura i, sobretot, identitat i, per tant, tornar a cuinar a casa és una cosa que hauríem de fer tots”. El xef va destacar que cuinar crea “una sensació de relaxació i ens permet cuidar i transmetre amor a la gent amb qui vivim”.
El xef va demanar de recuperar el coneixement de les nostres mares i àvies, “que, primer, es basava a saber comprar, a saber què es produeix a l’entorn de la nostra ciutat i en quin moment de l’any”. Una informació que, fins i tot, milloraria la salut del planeta, ja que evitaria comprar productes quan aquí ja no són de temporada. Roca va defensar que “hem de posar fi al malbaratament alimentari i fomentar el reaprofitament”. Un 30% dels aliments que es produeixen al món “acaben a les escombraries, mentre que hi ha gent que està passant gana”.
A la pregunta sobre el nivell de coneixement financer dels espanyols, Belausteguigoitia va fer referència a un estudi que assegura que “un 36% de la població diu que no té nocions bàsiques d’economia i, en canvi, assegura que volen adquirir-les”. El director nacional del BBVA a Espanya va expressar el seu convenciment que “queda molt camí per fer” i va posar com a exemple els casos del Regne Unit i els Estats Units, on el coneixement financer forma part del currículum acadèmic, “una cosa que podria arribar a passar algun dia a Espanya”.
Mentre aquest moment arriba, Belausteguigoitia va destacar l’aplicació del BBVA, que va qualificar de “la millor del món” a la seva categoria, com una eina que fomenta el coneixement i els bons hàbits financers. “Més enllà de les funcionalitats operatives del dia a dia, la nostra aplicació permet que el client, per exemple, pugui construir pressupostos per a determinades categories de despeses”, va argumentar el directiu. "Tenim centenars de milers d’usuaris mensuals d’aquesta mena de serveis, cosa que demostra que hi ha una demanda per part dels clients”, va concloure.
Roca va defensar la tecnologia com una eina imprescindible per gestionar un negoci i va validar la utilitat de l’app del BBVA. El cuiner va explicar que aquesta aplicació “et dona solucions, tant des de l’àmbit empresarial com des de l’àmbit domèstic”. D’entre les virtuts, va destacar és que és “molt eficaç, útil i fàcil d’utilitzar”.
Pel que fa a la formació, el xef va animar que “s’ensenyi cuina als joves a l’ESO, ja que aprendrien sobre processos que són ciència, però també coneixerien millor els productes, les temporades i les seves propietats”. Per a Joan Roca, si cuines “també millora la teva salut financera”. Per la seva part, Rojas-Marcos va considerar que “estem bé, però cal ser humils i reconèixer que hi ha moltes coses a millorar i que hauríem de plantejar-nos alguns canvis”. La psicòloga, que es va formar a Nova York, va explicar que a les escoles d’aquesta ciutat “des d’una edat molt primerenca et comencen a ensenyar com has de gestionar les teves pagues i comences a sentir parlar de préstecs, perquè molts joves han de sol·licitar un crèdit per estudiar”. Aquesta mena de formació és de gran utilitat per “aprendre a gestionar els nostres impulsos i les nostres expectatives, de manera que desenvolupem la tolerància a la frustració”. RojasMarcos va destacar que “cal aprendre a contenir-se i entendre que de vegades no queda més remei que fer les coses, malgrat que tinguem por”. Al final, la clau és comprometre’ns, ja que “d’aquesta manera prendrem millors decisions i la nostra salut física i mental millorarà”, va assegurar l’experta.
En aquest sentit, Belausteguigoitia va destacar que “la tecnologia és per als joves una via fàcil d’accés al coneixement financer”. El director nacional del BBVA va explicar que “a través de l’aplicació tenen més de 40 milions d’interaccions mensuals i entre la gent jove la ràtio és molt superior”. En el cas de les empreses, aquesta mena de solucions tecnològiques “són de molta utilitat, especialment per a les pimes, com també ho és l’assessorament dels gestors de comptes”.
Peio Belau s te g uig oi tia
Director nacional del BBVA a Espanya
“Salut financera és com gestionem l’economia per estar preparats davant els imprevistos”
En els projectes empresarials és clau establir prioritats
Laura Rojas-Marcos
Doctora en Psicologia forense i de salut
“Tenir educació financera ens estalviarà disgustos i afrontarem més bé les dificultats”
Joan Roca
Xef d’El Celler de Can Roca
“La cuina és ciència, economia, cultura i, sobretot, identitat; tothom hauria de cuinar a casa”
Els experts coincideixen a fomentar la cultura financera