Els independentistes criden a la unitat perquè s’atengui el desig de la majoria

contradicció que ha fet que Sturgeon i l’SNP demanin un segon referèndum quan encara no s’ha complert una dècada des del primer. Fa vuit anys, un dels arguments de Londres va ser que, si se n’anava, Escòcia es quedaria despenjada d’Europa, sense els avantatges de formar part de la UE, perquè el Regne Unit (i països com França i Espanya) en vetarien l’accés. Després va ser el Regne Unit qui va decidir, en contra de l’opinió d’una gran majoria d’escocesos, que en el fons era millor deslligar-se del continent.

Pel primer ministre britànic, Rishi Sunak, la decisió “clara i definitiva” del Tribunal Suprem és un alleujament, perquè, almenys a curt termini, li treu un problema de sobre i passa la pilota a Sturgeon i el Govern escocès. El pla B –que les pròximes eleccions siguin un referèndum de facto– té nombrosos inconvenients. Fins i tot en cas de guanyar-les el sobiranisme, Londres podria ignorar el resultat. I, a més, és probable que tot el bloc unionista decidís boicotejar-les, amb la qual cosa la seva legitimitat –i la del legislatiu resultant– seria qüestionada. Un sector de l’SNP, la raó de ser del qual és la recerca de la independència, prefereix l’alternativa més radical d’una declaració unilateral “a la catalana” i la confrontació directa amb Westminster. Les últimes enquestes suggereixen un empat virtual entre partidaris i enemics de la independència. Hi ha malalties que tenen una solució difícil, encara que un vagi ràpidament al metge i es facin totes les anàlisis del món. La creixent fractura de la societat escocesa, i entre Escòcia i Anglaterra, n’és una. •