Revés a l’independentisme escocès

el setembre del 2014, escòcia va rebutjar en un referèndum independitzar-se del regne unit. malgrat el resultat negatiu –el 55% dels votants van optar per continuar units a Londres–, el Govern nacionalista escocès i la ministra principal, Nicola sturgeon, van decidir el juny passat convocar una segona consulta, per celebrar-la el 19 d’octubre del 2023, assenyalant que hi havia un “mandat indiscutible” en aquest sentit.

Però ahir el Tribunal suprem britànic va dictaminar per unanimitat i en una decisió sense dubtes ni interpretacions possibles que el Parlament escocès no té competències per convocar un referèndum d’independència sense el consentiment del Govern de Londres i del Parlament de Westminster “quan es tracta d’assumptes reservats al Parlament britànic com la unió entre escòcia i Anglaterra”. el tribunal ha rebutjat els arguments de l’executiu escocès i el Partit Nacional escocès (sNP) que els resultats no serien vinculants i per tant no afectarien la integritat del regne unit. Al contrari, els cinc magistrats donen per descomptat que un sí en la consulta acabaria desembocant d’una manera o altra en la independència d’escòcia, i per això han decidit tancar la porta a un referèndum que, a criteri seu, Holyrood –el Parlament escocès– no té facultats per convocar. el veredicte, tot i que és clarament negatiu per als interessos dels nacionalistes escocesos, no sembla que condicioni la seva determinació. Nicola sturgeon, que es va declarar decebuda però respectuosa amb la decisió, pràcticament ja l’havia donat per descomptat i fins i tot havia anunciat que tenia un pla b, que ahir mateix va confirmar. La nova estratègia nacionalista passa per convertir les pròximes eleccions escoceses en plebiscitàries, posant com a punt principal del programa electoral la qüestió de la sobirania. si l’sNP obtingués un resultat aclaparador –una victòria amb més del 50% dels vots li podria permetre parlar d’un sí a la independència–, podria intentar desafiar el Parlament britànic, per bé que també Londres podria ignorar el resultat. sturgeon va ratificar aquest pla b quan va afirmar ahir que “les pròximes eleccions són la primera oportunitat i la més òbvia de buscar el que vaig descriure el juny passat com un referèndum de facto”. Les eleccions escoceses estan previstes per al 2024. una hipotètica declaració unilateral d’independència només la defensa l’ala més radical de l’sNP.

Després de veure les conseqüències que va tenir el fet que David Cameron donés llum verda a la consulta el 2014, tots els governs conservadors s’han negat a autoritzar-ne una segona. Ho van fer Theresa may i boris johnson, Liz Truss no va tenir ni temps d’això i rishi sunak es manté en aquesta línia, però a més la sentència del suprem juga també a favor seu i fa que sigui sturgeon qui hagi de moure fitxa. Ahir, el premier va afirmar als Comuns que es tracta d’un veredicte clar i definitiu i que el més important ara és centrar l’atenció en les qüestions que interessen més als escocesos. Les últimes enquestes apunten que, si se celebrés ara un segon referèndum, hi hauria un empat virtual entre els independentistes i els unionistes. L’històric contenciós entre edimburg i Londres s’ha agreujat com a conseqüència del brexit. el 2014 es va acordar que la consulta seria única en una generació, però els independentistes creuen que la sortida britànica de la unió europea va canviar les regles de joc ja que la permanència a la ue va ser una de les claus perquè l’electorat votés per la unió amb Anglaterra. Després d’aquesta decisió del Tribunal suprem britànic la batalla política continuarà, però caldrà veure si els nacionalistes aconsegueixen mantenir encesa la flama independentista o si la població escocesa prioritza altres temes com la inflació o la crisi econòmica per la guerra a ucraïna, deixant en un segon pla la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació. en tot cas, és de desitjar que la llei i la negociació continuïn emmarcant el debat.•

Escòcia no pot organitzar un nou referèndum sense el permís d e Londres