Escòcia i la festa indepe
Tots els populismes, des de Trump fins a l’independentisme màgic o certs tics del feminisme de Podem, tenen un nexe: desqualificar el poder judicial i el que representa –una garantia contra els abusos de l’Executiu– quan disgusten les seves sentències.
El Tribunal Suprem del Regne Unit ha negat a Escòcia la capacitat de convocar un altre referèndum d’independència i l’SNP ha reaccionat de manera normal: acatament a la justícia, sense invocar aquell tòpic tuitaire del “dret a decidir” o l’encara més irreal “dret a l’autodeterminació”, aplicable exclusivament a territoris colonitzats, segons l’ONU (a la qual alguns a Catalunya equiparen amb un grup subvencionat d’assessors d’un comitè extern a l’organisme). Un exemple: la Confederació Helvètica prohibeix a un cantó votar en solitari l’opció d’abandonar la Confederació...
És franquista el Tribunal Supe
El Suprem britànic –fatxes?– nega a Escòcia un suposat “dret a decidir”
rior de Justícia de Catalunya, que ha absolt la Mesa del Parlament? Tot depèn del dia, dels vents i de les consignes, un estil que encara practica el magma de JxCat, incapaç d’acceptar les regles universals de les democràcies i addicte a escalfar l’ambient, amb decreixent èxit de públic. Quan alguna cosa els disgusta –siguin els tribunals, la UE o el col·legi arbitral de Tenerife– la culpa és sempre dels altres...
Parlen de conspiració judeomaçònica contra la ministra Irene Montero. Menys demagògia: que una llei sigui important no significa que pugui tramitar-se de manera matussera i sense disposicions transitòries. És infantil i populista carregar contra tots els jutges i venir a dir que són uns masclistes que necessiten reeducació, en comptes d’admetre els errors propis, demanar disculpes a les víctimes perjudicades i distingir entre activisme i governació.
La idea màgica que els vots autoritzen l’electe a fer el que li dona la gana és decisiva per a la bona salut dels populismes. Si no fos pels tribunals, els negres d’Alabama encara serien discriminats a les escoles perquè així ho desitjaven els votants del Sud. El poble! Menys demagògies i més afany a solucionar problemes, i no a crear-ne, via propaganda.•