No disparin a la pianista
Després de fer un repàs dels últims informes del CIS observo que la violència sexual contra les dones no forma part de les principals preocupacions dels espanyols. Ningú no ho diria, d’acord amb la reacció furibunda que ha provocat l’anunci de reduccions de penes per l’entrada en vigor de la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, sense doble cremallera jurídica.
Cada tres hores es denuncia una violació a Espanya –i només ho fa un 8%!–. És curiós que, tractant-se d’un assumpte extremadament delicat, no hagi estat mai una prioritat dels nostres governants. Penso en els sentiments que deuen acompanyar avui la supervivent de La Manada –el seu cas en va ser el detonant– sentintse triplement culpabilitzada per la cascada d’odi que arremet contra la llei que per fi introdueix el principi del consentiment de la dona –protegint així les que estan inhibides físicament o químicament–. “Nyap!”, s’ha repetit amb acarnissament apujant el volum de la violència mediàtica que es practica contra Montero com si fos una nina de goma. “Kirchnerisme pur”, la van acusar quan va integrar el Govern de coalició per la seva relació amb Pablo Iglesias, passant per alt la legitimitat que li van concedir les bases. El seu procés de monstrificació és digne d’anàlisi. Amb tot, el seu ministeri no ha evitat obrir debats carregats pel diable, explosius però inajornables.
“Els canvis legals innovadors sempre generen debats jurídics. El més recomanable és que actuïn els mecanismes de l’Estat de dret. I eludir amb pedagogia democràtica la crispació”, escrivia al seu Twitter Joaquim Bosch, el magistrat i portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, provant d’apaivagar l’enverinament. El mateix ha declarat el president Sánchez: que es pronunciï l’Alt Tribunal. Un grapat de violadors ja semblen beneficiats per les escletxes d’una llei que, en canvi, va ser acusada de massa punitiva, en augmentar les penes per a delictes que no estaven tipificats o sortien ben barats. La llei la van revisar el Consell Econòmic i Social, el Consell d’Estat, el Consell General del Poder Judicial. Si és un hard case que admet interpretacions, s’hauria d’actuar amb prestesa, en lloc d’atiar la demolició. Que la llei funcioni, empari les víctimes i castigui els terroristes sexuals amb la contundència que mereixen no és una qüestió d’ideologia, sinó un afer social de primera urgència, encara que sigui cert que els violadors, imparables, reincidents, només preocupen de veritat, i així informa el nostre CIS, quan et toquen de prop.•