Un pilot contra l’Amazònia
El Perú projecta una reserva per protegir la terra indígena ambicionada per una petroliera
El francès François Perrodo, enginyer, de 45 anys, presideix la petroliera Perenco i té una de les fortunes més grans de França, a més d’una impressionant col·lecció de cotxes esportius, amb què surt habitualment a les xarxes socials. Apassionat de la velocitat, ha participat en nombroses proves de resistència, incloent-hi les 24 hores de Le Mans. La seva cursa més important, tot i això, es disputa a l’Amazònia peruana. Perenco té capital anglofrancès. François Perrodo la presideix des del 2006, arran de la mort en un accident de senderisme del seu pare, el fundador de la companyia, Hubert Perrodo. Un dels projectes més controvertits de Perenco té lloc a l’Amazònia peruana, on se sospita que hi ha un immens jaciment petrolífer. El problema és que la zona, a la frontera entre el Perú i l’Equador, és la llar de pobles indígenes no contactats.
La petroliera, que extreu cru al Perú des del 2008, va intentar ampliar el negoci al territori que hauria d’acollir la futura reserva Napo-Tigre, al departament de Loreto. El seu argument és que el lloc està “deshabitat”. Tot i això, Survival i Orpio (les sigles d’Organització Regional de Pobles Indígenes de l’Orient) han demostrat el contrari amb fotos aèries del lloc en què es veuen malocas, les cases comunals dels pobles amazònics.
No era l’única prova que Perenco posa en perill comunitats vulnerables i que continuen aïllades per voluntat pròpia. Entitats de defensa dels drets indígenes han presentat 400 evidències científiques, a més de declaracions jurades de pobladors de l’entorn, per acreditar que aquesta part de la selva també està habitada. I, sobretot, cal tenir en compte els treballadors de Barret Resources. Aquesta empresa, la primera que va descobrir el potencial de Napo-Tigre i que va ser absorbida per Perenco, ja va veure en el passat els indígenes. Tant és així que els seus operaris tenien consignes sobre què havien de cridar en cas de més retrobaments. Eren, en particular, tres frases tranquil·litzadores: “Som gent com vosaltres”, “No venim a buscar dones, tenim les nostres a la nostra terra, lluny d’aquí” i “Us molestem?”. Després de 20 anys d’estira-iarronses, el Govern del Perú va reconèixer per fi el 25 de juliol l’existència de pobles no contactats en aquest racó de l’Amazònia i va fer els primers passos per a la creació de la reserva Napo-Tigre. François Perrodo, que va heretar els trets exòtics de la mare, d’origen xinès, va presentar inicialment una demanda per paralitzar la protecció d’aquest territori, tot i que ara l’ha retirat. Perenco Perú Petroleum, la filial peruana, va desactivar el procediment judicial el dia 3 davant el Tribunal Superior de Justícia de Lima. Això vol dir que el perill ja ha estat conjurat? No, afirma amb contundència Teresa Mayo. Aquesta investigadora de Survival International veu “sospitós que la retirada tingués lloc just després d’una reunió entre l’empresa i el Ministeri de Cultura del Perú”. Aquesta institució és l’encarregada de vetllar pels pobles indígenes. “Ni Survival ni altres organitzacions germanes no vam voler celebrar la retirada de la demanda perquè estem a l’expectativa de si s’ha fet a canvi de promeses per part del Govern”, afegeix Teresa Mayo. Ara per ara, Perenco té dos concessions, una ja activa, per a l’extracció de petroli a Napo-Tigre.
En teoria, aquestes explotacions es tancarien si es creés la reserva. S’hi crearà? Dies després que la petroliera fes marxa enrere a Lima, un diputat fujimorista va presentar el projecte de llei 3.518/2022-CR, que, ras i curt, amenaça tots els drets dels pobles indígenes en aïllament i contacte inicial. Si s’aprovés la mesura, lamenta Teresa Mayo, “no només perillarien les futures reserves, sinó fins i tot les ja creades”. François Perrodo i Perenco tenen aliats al Govern regional de Loreto i en un grup de pressió autoanomenat Coordinadora pel Desenvolupament, que insisteix contra tota lògica que no hi ha indígenes a Napo-Tigre i defensa que les riqueses del subsol augmentarien la producció de petroli en un moment econòmic delicat per al Perú. No està escrit que David guanyi aquesta vegada un Goliat més veloç que mai.
François Perrodo, que corre a les 24 hores de Le Mans, amenaça el bosc tropical més important del planeta