La plaça dels amagatalls del Gòtic ja té farts els veïns
Demanen de revitalitzar la plaça Vila de Madrid amb usos culturals i infantils per a la gent del barri
Veïns i comerciants de la plaça Vila de Madrid i dels seus voltants ja estan farts. Alguns d’ells ja la coneixen com la dels amagatalls, dels racons i les ombres, un indret sinistre del barri Gòtic molt apropiat per amagar-se entre les penombres, per beure uns quants litres de vi, per ocultar un telèfon mòbil acabat de robar... I el resultat d’aquesta situació, expliquen aquests veïns i comerciants, és que aquest racó a una illa de la Rambla, en un costat de Barcelona molt mancat d’espais oberts, que s’esllangueix davant la falta de gent disposada a viurehi, ja s’ha convertit en un lloc de pas, la majoria de vianants prova de deixar-la enrere de seguida, molt pocs s’atreveixen a passarhi una estona de festa... “Tenim d’una banda els rodamons, a la part de dalt, que passen el dia bevent, que orinen per tot arreu, que salten les tanques per dormir als jardins... Allà hi deixen els seus matalassos, els seus cartrons, les seves llaunes... Qui portarà els seus fills a aquesta zona infantil si al costat...?”. “I després tenim els lladres i els traficants, al costat mar, a la part de baix”. “Potser roben un mòbil al carrer del costat i després el tiren per aquí per dissimular”. “Passa contínuament. L’altre dia, un guàrdia del Decathlon va haver de...”. “També guarden aquí la marihuana que venen”. “I, bé, de vegades inhalen goma d’enganxar, i llavors discuteixen, es barallen...”. No poques clientes de la botiga de fils de la cantonada de sempre van deixar de venir perquè se senten acovardides.
És per això que aquests veïns i comerciants es van arremangar, per anar més enllà de la simple queixa i plantejar a l’Ajuntament una alternativa constructiva.
“Havíem d’acabar amb tants amagatalls, racons i ombres, i potser la millor manera d’aconseguir-ho sigui ampliar la zona infantil, perquè les criatures siguin les protagonistes. A més, tantes parets podrien servir per muntar un rocòdrom”. “I l’Ajuntament hauria de potenciar les activitats culturals. Vam parlar amb diverses entitats culturals, i aquí podrien muntar-se conferències, cinemes d’estiu, exposicions fotogràfiques”. “Ens agradaria que Miss Van, una muralista molt important, fes un mural sobre el paper de la dona en els temps dels romans...”. “Així la gent faria ús del lloc”. “Del que es tracta és que la gent del barri disposi d’autèntics punts de trobada. Altrament perdrem el poc que ens queda aquí de vida de barri”. “I mentrestant, bé, per recuperar la convivència, no ens vindria malament tenir presència policial les 24 hores del dia”. “Darrerament els escombriaires venen al matí acompanyats d’agents de la Guàrdia Urbana, perquè ja fa temps que ens queixem, però no és suficient”. “Primer caldrà prendre algunes mesures dràstiques”. Aquesta plaça és un altre experiment urbanístic que requereix una profunda revisió. Des de les baranes i tanques es poden contemplar restes funeràries romanes, i també uns jardins en pendent i un camí amb unes quantes floretes. L’espai va ser inaugurat el 1998. I els seus amagatalls, racons i ombres el van convertir aviat en un lloc problemàtic. Davant les queixes veïnals, l’Ajuntament el va tancar el 2010. Però la mesura no va solucionar mai els problemes del lloc. I la recuperació de la normalitat després de la pandèmia no va fer cap altra cosa que agreujar-los.
Pocs gosen portar-hi les criatures: en una banda hi ha els que es passen el dia bevent i, a l’altra, els carteristes