‘La sagrada familia’, una història shakespeariana del clan Pujol
David Trueba i Jordi Ferrerons codirigeixen una docusèrie d’HBO Max que recorre seixanta anys de la vida de Jordi Pujol i el seu cercle familiar
“Com a les millors novel·les, la saga familiar dels Pujol està esquitxada d’anècdotes, incidents i episodis memorables”, avança el cineasta i escriptor David Trueba, codirector amb el periodista i productor Jordi Ferrerons de la docusèrie La sagrada familia, centrada sobre el clan Pujol-Ferrusola i que aquest dijous arriba completa, amb els quatre episodis, a HBO Max. A més, el canal Dmax estrena també avui, a les 22.30 h, el primer episodi en obert. Durant dècades, la família Pujol va ser un referent, especialment el seu cap de família, no només en l’àmbit polític, sinó també cívic i moral. Tot i això, els últims anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat en el focus de diferents escàndols de corrupció. La sagrada familia recorre més de seixanta anys de la vida del polític i el seu cercle familiar per esbrinar com s’ha arribat a aquesta situació.
“És un personatge en qui s’ajunten diverses dimensions i, a més, contradictòries entre si”, diu el cineasta
La docusèrie –que compta amb els testimonis de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura– mostra els inicis de Jordi Pujol com a activista contra el règim franquista, el seu pas per la presó, les seves idees catalanistes, la seva religiositat, els seus estudis de medicina i la seva professió de banquer. Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974, va encadenar tres majories absolutes (1980-2003). Però la seva figura es va enfonsar el 25 de juliol del 2014 quan va confessar que tenia una fortuna no declarada a Andorra. És la història de Jordi Pujol d’aquelles en què la realitat supera la ficció? “Poques vegades la ficció pot inventar un personatge així –respon Trueba a La Vanguardia–, que contingui tants elements en la seva trajectòria i que estigui envoltat d’una família que aporta una complexitat que l’emparenta amb el món shakespearià, d’un personatge que en comptes de tenir una sola dimensió, se n’ajunten diverses i, a més, contradictòries entre si; com més t’acostes al personatge, més complex es torna”.
Per comprendre el mite de Pujol i com va calar en la societat catalana “cal entendre l’època i que estem parlant d’un polític amb una raresa inicial, que és venir d’una empresa familiar amb molt de poder econòmic”, explica Trueba. També hi ha l’antifranquisme i com el catalanisme necessita obrir el seu espai. Quan arriba la transició, “és com una d’aquelles curses de cavalls en què el que no estigui col·locat a la primera línia de sortida no pot guanyar-la; Pujol tenia una enorme capacitat de visió i de previsió i va anar apropiant-se de territoris. La seva virtut més gran és la seva capacitat de sumar”.
Ferrerons hi afegeix un component més. “Pujol sempre ha estat un mestre en la gestió emocional i sentimental, i és un constructor d’un relat i un imaginari per a Catalunya que arriba a confondre amb la seva pròpia persona. Hi ha un moment fonamental en aquest sentit que és la investigació sobre Banca Catalana. Pujol confon la societat dient que un atac contra ell és un atac contra Catalunya”.
I quan comencen les corrupteles? “Hi ha un element principal que és el finançament del partit per sostenir les campanyes”, afirma Trueba mentre Ferrerons adverteix sobre un altre factor clau: “La confusió de rols, és a dir, on acaba la família i on comença el país? On acaba la gestió pública i on comencen els interessos de la família? A aquesta confusió la família Pujol hi ha jugat bastant”.