Desfici sense Alcaraz ni Nadal
Tennis Croàcia esprem les mancances del conjunt de Sergi Bruguera, que es veu obligat a acomiadar-sede les finals dela Copa D avi sals quarts a Màlaga
Entrada la nit, aclama i vocifera el poliesportiu Martín Carpena de Màlaga, ansiós perquè està presenciant un partit tan intermitent com apassionat, el segon del dia. (Al primer, resolt a mitja tarda i per la via ràpida, Borna Coric ha fos Roberto Bautista en dos sets: 6-4 i 7-6 (4).)
Crida l’afició espanyola i bufen els trompetistes croats mentre combaten Pablo Carreño i Marin Cilic, dos tennistes jugant-se el segon punt de la ronda, i el marcador balla, es decanta cap a un costat i cap a l’altre, condicionat per la capritxosa deriva del gegant croat. Marin Cilic (1,98 m, calça un 49) és un volcà que encerta i falla i impossibilita un desenvolupament lògic del partit. El croat tira un paral·lel desbordant i després envia un cop amb la dreta a la xarxa, muntanya russa de sentiments que desconcerta Carreño. El murcià es veu guanyador i després es veu fulminat i així una vegada i una altra. Entre el soroll i la confusió, el desenllaç és dolorós per al tennis espanyol.
S’imposa Cilic (5-3, 6-3 i 7-6 (5)) i s’imposen els croats (2-0), que s’adjudiquen l’encreuament de quarts de final (l’espera Austràlia a semifinals), li arruïnen les expectatives al conjunt de Sergi Bruguera i dissenyen una eloqüent conclusió: l’il·lusionant tennis espanyol, capaç d’apropiar-se de tres dels quatre Grand
Slams en un sol any (dos per a Nadal i un per a Alcaraz) i de tancar el curs amb dos tennistes al capdavant del rànquing mundial, pateix una bona rebolcada al seu propi país i en aquest torneig el nou format del qual apadrina: la Copa Davis.
L’inici de la sessió ja pintava regular. Mentre el futbol de la roja de Luis Enrique es berenava el Costa Rica a Doha, Roberto Bautista s’apagava contra Coric. En presència de Gerard Piqué, l’equip espanyol es declarava víctima de les seves absències i les seves penes –“amb Alcaraz i Nadal hauríem estat més forts, és evident”, havia dit el capità aquests dies– i del pes dels seus rivals.
Coric (26è del món avui) es mostrava sòlid en el servei, absolutament determinat en el primer set, quan firmava set punts directes (dotze en total) i lligava de mans Bautista, aparentment superat per la velocitat de la pista i la fermesa del croat, en especial al tie-break decisiu. Carreño, més tard, semblava que reconduïa la situació.
Era quan s’apuntava el primer set, esprement les oscil·lacions de Cilic, potent en el servei, que tant ho fa bé com malament (20 punts directes, quinze dobles faltes). Cilic té 34 anys i s’ha deixat veure en l’elit. Porta un títol del US Open (2014), una final a l’Open d’Austràlia (2018) i una altra a Wimbledon (2017), així doncs, no li tremola el pols a l’hora de volar alt. Emparant-se en aquests recursos, el croat navegaria després per apuntar-se el segon set i trampejar fins a la mort sobtada del tercer, quan trompetistes i baladrers creuaven paraules mentre s’apagaven les de Carreño.