Veurem el pactista o el dur?

“Sort i encerts... parabéns per la reelecció”. Amb aquest missatge va felicitar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, Antonio Garamendi per la seva reelecció al capdavant de la CEOE. Un interlocutor amb qui la ministra ha mantingut una bona sintonia durant molt de temps, però interrompuda per un intercanvi d’acusacions mútues des del setembre. És evident també el posicionament dispar de Garamendi amb el Govern espanyol, amb qui ha arribat a multitud de pactes, incloent-hi la joia de la corona, la reforma laboral; però que l’últim any ha mostrat més duresa en les negociacions. Sigui perquè la pandèmia ja no obliga, per les pressions internes, que hi ha hagut, o perquè els empresaris no volen assumir de cap manera clàusules de salvaguarda, el cert és que totes les negociacions estan actualment bloquejades. En salaris, Garamendi va insistir ahir que no s’ha aixecat de la taula, però que no s’ho empassarà tot. En pensions, es va queixar que “no tenim un paper” sobre el qual treballar i, en canvi, “hi ha pujades de les cotitzacions sense consultar”, a més que no entén les presses per resoldre un tema com les pensions, que planteja solucions per d’aquí 20 anys. Al seu nou mandat, haurà de decidir si prioritza el seu perfil pactista o surt a escena el Garamendi més dur.