Obrir- se a perdre la por
Diu el bon doctor Josep Maria Campistol, director general de l’hospital Clínic de Barcelona, que la nostra societat està malalta. Ho diu en constatar l’espectacular augment de víctimes d’agressions sexuals que han atès al seu centre: un 51% més d’ençà que va començar l’any respecte al 2021 i un 29% més que el 2019, abans de la pandèmia. Aquest increment dona tota la raó al metge, però caldria valorar fins a quin punt influeix en aquestes estadístiques el fet que les dones agredides estan perdent la por de denunciar la violència de què són objecte.
El paper tradicional de la dona, sotmesa a la dictadura de l’home, avui no és l’arquetip de la nostra societat. Almenys, l’occidental. L’esposa, obligada a mantenir relacions sexuals amb el marit, per dret de cuixa, és una cosa feliçment superada, però no tan allunyada de les nostres vides com podríem suposar. Al nostre món d’avui la violència masclista es denigra i es combat, i això ajuda que les persones que la pateixen es vegin més animades a fer un pas que fa uns anys costava molt més. Les policies avui disposen d’unitats especialitzades amb atenció psicològica per atendre aquestes demandes. La digitalització també ajuda a facilitar les denúncies sense risc a ser descobertes per l’agressor.
Els serveis mèdics també són sensibles a aquesta problemàtica i s’activen els protocols corresponents quan se sospita l’existència de maltractaments. I després hi ha la influència cultural dels mitjans. Segur que el missatge de Lisbeth Salander, la protagonista de la sèrie Els homes que no estimaven les dones, el best-seller de Stieg Larsson, ha contribuït a la sensibilització general del problema. Per això avui hem de commemorar el dia internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i que no sigui només un fet aïllat més. Els testimonis recollits per Cristina Oriol i que divulguem avui descobreixen una realitat dramàtica que s’amaga en la nostra quotidianitat.
Per tant, sí, és cert, si totes aquestes violències gratuïtes es repeteixen en la nostra societat, podem concloure que està malalta. Però cada cop ho estarà menys si s’arracona la por de denunciar les agressions. És l’únic camí.