L’home de Vladímir Putin al Donbass estiueja en una mansió de la Costa Brava
La propietat, penjada sobre el mar a Palamós, està a nom d’un amic íntim del fill del polític
L’home de Putin al Donbass, l’arquitecte dels referèndums d’annexió, té un peu a Palamós. Posseeix una mansió a les roques a cala Corbs, en una zona de gran bellesa on a finals dels setanta es van construir quatre cases. Serguei Kirienko, alt càrrec del Kremlin, en va adquirir una el desembre del 2013 a través d’un testaferro, Robert Gndolian, amic íntim del seu fill, segons han publicat els mitjans d’investigació russos Sobessédnik ( Interlocutor) i Vàjnie Istori (Històries Importants).
El primer mitjà va descobrir la propietat després d’una investigació exhaustiva en què va analitzar les fotografies que van penjar a les xarxes socials una filla de Kirienko i el seu marit. La Vanguardia ha pogut confirmar que l’usuari principal de la casa és Serguei Kirienko, malgrat que els dos últims anys no hi ha anat.
El polític rus va ser inclòs a les llistes de sancions de la UE l’octubre del 2020, després de l’enverinament de l’opositor Aleksei Navalni. Primer ministre fugaç amb Borís Ieltsin als noranta, Kirienko, de 60 anys, és cap adjunt de l’Administració Presidencial des del 2016, un càrrec que ja li donava un gran poder en política interior, però ha estat amb la guerra d’Ucraïna que ha aconseguit escalar posicions i acostar-se encara més a Vladímir Putin, segons el portal independent Meduza, que l’anomena “virrei del Donbass” i l’assenyala fins i tot com a candidat a successor.
La mansió de Palamós està a nom d’una empresa, Bell-67 SL, que va ser adquirida per Gndolian al propietari anterior el 17 de desembre del 2013. Aquest últim no va veure mai Kirienko, ni tan sols Gndolian. Les negociacions van anar a càrrec d’un home anomenat Vladímir Surnin, que va visitar la finca diverses vegades des del juliol d’aquell any. Va arribar a llogar-la uns quants dies, per comprovar les comoditats. La reunió decisiva entre les dues parts va tenir lloc a l’hotel Mandarin Oriental de Barcelona. Des de la compra, Bell-67 –l’únic objecte mercantil de la qual és la gestió d’aquestes finques– ha formalitzat cinc ampliacions de capital fins a un total de 2.862.292 euros.
La parcel·la, que limita pel sud amb el camí de ronda que passa per sobre del penya-segat, fa 2.831 m2. Hi ha una casa principal, de dues plantes, amb un total de 348 m2, i una casa vella de pescadors que va ser habilitada per a convidats abans de la compra de Gndolian.
Bell-67 també va adquirir una parcel·la adjacent, pel costat est,
bàsicament de bosc. Suma 16.529 m2 i també té una petita construcció, que inicialment es va utilitzar com a garatge i que Kirienko va convertir en habitatge per a un equip de seguretat. Els homes del polític rus –a més de Surnin, en les negociacions hi va intervenir Ígor Rojalski, nascut a Split, que des de l’operació és administrador de Bell-67, segons consta al registre mercantil– van mostrar des del principi gran interès a reconvertir el garatge per a aquesta funció.
Una antiga regidora de Palamós, bona coneixedora de la zona, explica que “en època de vacances no pots passar pel camí d’accés sense que aparegui a tota velocitat un vehicle amb uns guàrdies, diguem que poc amistosos, que t’impedeixen el pas”. La casa també disposa de càmeres de seguretat.
Kirienko ha estat l’artífex dels referèndums amb què Moscou es va annexionar al setembre quatre
regions d’Ucraïna. Se’l comença a veure al Donbass al maig. Al juny Kirienko es passeja amb uniforme militar per Kherson i Melitópol. Segons Meduza, va ser el mateix Kirienko qui es va postular davant Putin per administrar els territoris ocupats: “Els seus residents han de veure que Rússia no ha vingut temporalment i que s’hi quedarà”, li va dir.
En l’accidentada arrencada de la seva carrera política, pocs auguraven a Kirienko un futur brillant. El 1998, amb 35 anys, es va convertir en el primer ministre més jove de Rússia. La premsa el va anomenar “senyor Kinder Sorpresa”. Era gairebé un desconegut a Moscou, on havia arribat sota l’ala de Borís Nemtsov, i feia menys d’un any que era viceministre d’Energia. Amb Anatoli Txubais, Nemtsov (que va acabar convertit en acèrrim enemic de Putin i va ser assassinat el 2015) encarnava aleshores el corrent reformista a
Rússia. Però el jove va durar quatre mesos al càrrec. Va ser fulminat enmig d’una greu crisi financera i devaluació del ruble, de què va ser culpat per l’opinió pública.
En aquells quatre mesos Kirienko va nomenar un tal Vladímir Putin cap de l’FSB, els serveis d’intel·ligència. Dos anys més tard, en un altre gir inesperat de la història, Putin arriba a la presidència. I nomena Kirienko enviat especial per al districte federal del Volga, l’únic dels seus enviats que no és militar. És una destinació delicada, amb minories ètniques com els musulmans de Tatarstan o Baixkortostan o amb el principal centre d’investigació atòmica. És un trampolí: el 2005, Putin el posa al capdavant de Rosatom, la corporació estatal de l’energia atòmica, càrrec que ocuparà fins al 2016.
Kirienko té dues filles, Liubov i Nàdia, i un fill, Vladímir, que és president executiu de VKontakte, la primera xarxa social a Rússia. Al febrer, després de la invasió d’Ucraïna, Vladímir va ser inclòs amb el seu pare a les llistes de sancions dels Estats Units.
Robert Gndolian, que exerceix de testaferro de la família Kirienko, va estudiar amb Vladímir a la prestigiosa Escola Superior d’Economia, a Moscou. Després de graduar-se, Vladímir va ser nomenat president de la junta del banc Sarovbisness. Quan va esclatar un escàndol després de saberse que Rosatom (que presidia Kirienko pare) havia elegit aquest banc provincial per dipositar els seus actius, Vladímir es va desprendre de la majoria accionarial del banc. Va recórrer al seu amic Gndolian, a qui li va passar les accions, explica Sobessédnik. Quan Vladímir va ser nomenat vicepresident de la firma de telecomunicacions Rostelecom, va posar el seu amic a dirigir una de les companyies subsidiàries.
La finca a la Costa Brava forma part del pla especial Cap de Planes, entre Palamós i Calella de Palafrugell, que es va desenvolupar a finals dels setanta. La zona es va dividir en deu parcel·les, que van ser adquirides per empresaris, arquitectes i publicistes de Barcelona d’alta solvència econòmica. Només es van construir les quatre primeres cases, atesa la pressió veïnal i ecologista per preservar el lloc. Amb el temps va ser declarat pla especial d’interès natural, que va impedir definitivament qualsevol nova construcció.
Kirienko és el cervell dels referèndums amb què Moscou es va annexionar quatre regions d’Ucraïna