França obre la via per al blindatge constitucional del dret a l’avortament
Llum verda de l’Assemblea Nacional, però falta convèncer un Senat reticent
L’Assemblea Nacional francesa va fer ahir un primer pas, molt important però encara no definitiu, per blindar el dret a l’avortament a la seva Constitució. La proposta d’esmena a la carta magna va rebre 337 vots a favor, 32 en contra i 18 abstencions. Encara falta el Senat, de majoria conservadora i reticent al projecte, de manera que el canvi constitucional pot tardar molt a materialitzar-se. L’aprovació va ser possible gràcies a l’acord sobtat a què van arribar els promotors de la modificació, el partit La França Insubmisa (LFI, esquerra radical), liderat per Jean-Luc Mélenchon, i la majoria centrista i de centredreta que dona suport al president, Emmanuel Macron. L’article 66 de la Constitució del 1958, que protegeix davant la detenció arbitrària i encomana a l’autoritat judicial velar per això, haurà de ser ampliat per incloure aquesta frase: “La llei garanteix l’efectivitat i l’accés equitatiu al dret a la interrupció voluntària de l’embaràs”.
Hi van votar a favor una majoria dels diputats presents del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta). La seva líder, Marine Le Pen, és una ferma defensora del dret a l’avortament. Els Republicans (LR, dreta), entre els quals figura un sector procliu al catolicisme més conservador, es van dividir. Aquests partits havien criticat LFI per haver considerat una pèrdua de temps abordar aquesta modificació constitucional, ja que entenien que el dret a l’avortament està molt consolidat a França i res no l’amenaça. Els impulsors del blindatge constitucional de l’avortament sostenen, tot i això, que és necessari aquest pas per evitar en el futur qualsevol temptació involucionista, com ha passat amb el Tribunal Suprem dels EUA i en alguns dels seus estats més conservadors, o en països europeus com Hongria i Polònia.
El ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, es va congratular d’un “vot històric” que és “un gran honor” i “una gran emoció”, ja que es tracta de salvaguardar un dret fonamental. Segons ell, aquesta iniciativa legislativa era “més que necessària en aquests temps agitats”.
El text aprovat no inclou la pretensió inicial de LFI d’incloure també el dret a la contracepció. Va ser una concessió amb l’objecte del compromís. Però al Senat, la cambra alta, on dominen Els Republicans, l’esmena té poques possibilitats de prosperar, tret que hi hagi un canvi de posició. Ja va fracassar una proposta semblant el 19 d’octubre. Sent
una esmena constitucional, necessita ser aprovada, en termes idèntics, per totes dues cambres, per després sotmetre’s a referèndum popular. Si el Govern pren la iniciativa amb una altra proposta, podria tirar endavant, tot i que voldrà temps, potser uns quants anys.
La qüestió de l’avortament, legalitzat el 1975 durant la presidència de Giscard d’Estaing, suscita un ampli consens a França. L’anomenada llei Veil (per la llavors ministra de Sanitat, Simone Veil, supervivent de l’Holocaust), va ser considerada un gran avenç social. Fins i tot l’Església va amb compte en les seves crítiques. Un sacerdot de la diòcesi de SaintDié, a la regió dels Vosges, va ser sancionat aquesta setmana per haver comparat, en una homilia, el nombre d’avortaments amb el nombre de morts durant la Primera Guerra Mundial. La diòcesi va haver d’aclarir que el rebuig catòlic de l’avortament continua vigent però, en nom de la causa, no són en absolut admissibles determinats paral·lelismes.