Una àmplia majoria del Congrés avala els comptes sota l’atac de la dreta
Sánchez aconsegueix garantir els pressupostos, els nous impostos i la reforma penal
Pedro Sánchez va veure garantida ahir, amb una cascada de votacions al Congrés, el seu full de ruta: pressupostos, justícia fiscal i convivència a Catalunya. Els comptes de l’Estat per a l’any que ve, els nous impostos a la banca, corporacions energètiques i grans fortunes, així com la reforma del Codi Penal que eliminarà el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats, van obtenir un ampli suport dels grups a la Cambra Baixa, sota una agressiva ofensiva desencadenada per la dreta i, singularment, per la ultradreta de Vox.
Sánchez va aconseguir desempallegar-se així dels negres presagis que es van acumular la setmana passada per a la salut del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, i per al curs mateix de la legislatura. Als efectes
El cap de l’Executiu celebra “una victòria de l’entesa entre dispars, malgrat tot el soroll”
Una potent majoria absoluta de 187 vots avala els pressupostos per al 2023, que es remeten al Senat
perversos de l’aplicació per alguns jutges de la llei del només sí és sí, amb rebaixes de condemnes per a agressors sexuals, s’hi va afegir la controvèrsia d’una possible reforma del delicte de malversació, en les negociacions amb ERC, per alleujar les penes dels líders del procés. Dues de les principals senyes d’identitat que esgrimeix el president del Govern – el combat contra la corrupció política i la lluita contra la violència masclista– quedaven així seriosament entelades.
Però Sánchez va començar a veure aclarida la gran tempesta desfermada gràcies a la posició adoptada per la Fiscalia General de l’Estat davant l’aplicació de la llei de Llibertat Sexual, que ara confia que es consolidi amb una unificació de doctrina per part del Tribunal Suprem. I una eventual
revisió del delicte de malversació queda ara per ara fora del focus, en espera de la tramitació parlamentària exprés de la reforma de la sedició, mentre el PSOE avisa que no hi ha una majoria per sostenir-la.
Després de l’última votació sobre els pressupostos, Sánchez va celebrar “una victòria política de l’entesa entre dispars”, i la consolidació de l’estabilitat política i econòmica de la legislatura en un context de gran incertesa. El president va reivindicar “la política útil” davant l’“insult, la desqualificació i el fanatisme”, que va atribuir a la dreta i la ultradreta, i que al seu torn va atribuir a la seva “falta de projecte polític”. “Malgrat tot el soroll, s’han aprovat els tercers pressupostos generals de l’Estat en aquesta legislatura”, va concloure.
El govern Frankenstein, el govern de la fragilitat, el govern il·legítim... resulta així ara per ara el més operatiu de les dues últimes dècades. Una àmplia majoria absoluta de 187 vots va avalar els pressupostos per al 2023, que ara seguiran la tramitació al Senat. El recompte de suports inclou deu partits: PSOE, Unides Podem, Esquerra, PNB, EH Bildu, PDECat, Més País i Compromís, Coalició Canària i el Partit Regionalista de Cantàbria. El Govern només va perdre un vot, el de Terol Existeix, respecte als pressupostos aprovats l’any passat. La formació del diputat Tomás Guitarte, que fins ara havia donat suport als comptes governamentals, va perdre la paciència i va sortir ahir del pacte pressupostari a causa de la negativa de l’Executiu a incrementar els ajuts a la ins
tal·lació d’empreses a les províncies més afectades per la despoblació. Però la folgança de l’aprovació va afeblir tot auguri pessimista sobre la debilitat del Govern. El BNG, al seu torn, es va abstenir.
En contra dels comptes es van tornar a situar el PP, Vox, Ciutadans i Junts, a més dels diputats navarresos trànsfugues, expulsats d’UPN després de violar el pacte sobre la reforma laboral, Sergio Sayas i Carlos García Adanero, així com el diputat de Fòrum Astúries Isidro Martínez Oblanca i la CUP, que sempre ha votat contra els pressupostos d’aquest Govern.
La placidesa de la negociació i de l’aprovació dels comptes, en comparació amb anys anteriors, va resultar paradoxal, perquè, entrat l’últim any de legislatura, es preveia que aquests fossin els pressupostos més difícils d’aprovar per al Govern. Perquè són els que garanteixen a Sánchez la capacitat per estirar la legislatura tant com necessiti i el termini legal permet.
Aquests comptes són els més ambiciosos de la legislatura en termes d’inversió social i expansió de l’Estat de benestar, a més de preveure, per primera vegada al llarg del mandat, una modulació de l’estructura redistributiva gràcies a la modificació del model d’ingressos amb una reforma fiscal parcial que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va decidir escometre després que les comunitats autònomes del PP, singularment Madrid i Andalusia, decidissin emprendre una rebaixa massiva d’impostos fent dúmping fiscal a la resta de territoris. Per tercer any consecutiu, la ministra d’Hisenda va rebre una forta ovació dels grups del PSOE i Unides Podem al final de la votació. Tot seguit, María Jesús Montero es va fondre en abraçades consecutives amb Sánchez, la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
Acabat el debat i la votació dels pressupostos, el Congrés va abordar fins ja entrada la matinada l’aprovació dels nous impostos a la banca, energètiques i grans fortunes, a més de la presa en consideració de la proposició de llei de reforma del Codi Penal. Les dues iniciatives van aconseguir igualment àmplies majories. Sánchez va insistir en la necessitat d’“homologar i europeïtzar” el Codi Penal, com a lliçó a extreure de la crisi del 2017 a Catalunya. Però va continuar sense donar un cop de porta exprés a la pretensió d’ERC de reformar també el delicte de malversació: “Veurem la tramitació parlamentària”.
La placidesa de l’acord va ser paradoxal: es preveia que els últims comptes fossin els més difícils d’aprovar
El president del Govern central contrasta la “política útil” amb el “fanatisme” que atribueix a la dreta