Coalició, prova superada a Espanya
el ple del Congrés dels diputats va aprovar ahir els pressupostos generals de l’estat del 2023 amb 187 vots favorables. es tracta d’una de les majories parlamentàries més àmplies per a un govern en minoria des de l’any 2007, durant el primer mandat de José Luis rodríguez Zapatero. i es tracta del tercer pressupost consecutiu que aconsegueix aprovar el Govern de coalició presidit per Pedro sánchez des de la seva constitució el gener del 2020. Tres pressupostos aprovats per majoria contundent des d’aleshores. La primera conclusió és que el primer govern de coalició a espanya després de la Guerra Civil està superant amb escreix la prova de l’estabilitat, qualitat que molts observadors li negaven en el moment de constituir-se. Polítics molt experimentats i veterans periodistes consideraven del tot impossible que el Psoe pogués governar espanya amb una base de 120 diputats, que necessitava de manera inexcusable els 35 escons d’Unides Podem per generar una altra base de 155 diputats, que al seu torn havia de sortir a la recerca dels suports dels altres grups i partits, de caire sobiranista, nacionalista i regionalista, per aconseguir els 176 escons de la majoria absoluta. es va parlar llavors d’un indesitjat “govern Frankenstein” condemnat al fracàs. Frankenstein va per la tercera temporada i no ha fracassat en el pla de l’estabilitat. el Govern de coalició actual no ha perdut cap votació important al Parlament els darrers tres anys, si bé va estar a punt de patir un fort revés durant la de la reforma laboral, salvada de carambola per l’equivocació d’un diputat del Partit Popular que havia optat pel vot telemàtic. malgrat les discrepàncies programàtiques entre el Psoe i Unides Podem, la base governamental de 155 diputats no ha fallat mai. malgrat les tensions que hi ha dins d’Unides Podem –que ja no són cap secret–, la coalició governamental no ha derrapat en cap moment, fins ara. evidentment, l’obtenció dels altres suports necessaris ha requerit i requereix negociacions complexes que tenen dos escenaris principals: Catalunya i el País basc. el suport d’erC als tercers pressupostos del Govern sánchez va acompanyat de la tramitació d’una proposició no de llei per eliminar el delicte de sedició del Codi Penal, que seria substituït pel delicte de desordres públics agreujats. els pressupostos del 2023 passen per un acord de fons amb erC i per una entesa complexa amb Pnb i eH bildu, que al seu torn competeixen al País basc. Aquesta és la base de l’actual estabilitat parlamentària: l’espanya plural. Aquesta base s’ha vist cohesionada aquests darrers dies pel comportament incívic de vox.
L’aprovació del tercer pressupost consecutiu envia un senyal d’estabilitat