Drogat i ràpid
Ningú sap si Twitter acabarà per desaparèixer. La plantilla ara és només un terç dels empleats que la feien funcionar fins fa un mes. Per això, és possible que algunes tasques clau del manteniment, o una falta de personal per resoldre un problema sobtat, acabin per fer-la caure tard o d’hora. A més, hi ha altres factors que amenacen l’existència de la xarxa social que s’ha comprat Elon Musk. Un és la necessitat de retallar despeses en una empresa que perd quatre milions de dòlars al dia, un estalvi que també afectarà el lloguer de la infraestructura de servidors que la sosté. El seu enorme deute, de 13.000 milions de dòlars, no ho posa fàcil.
En vista d’aquest panorama preocupant, la realitat és que Twitter, de moment, aguanta ferm. Per si faltaven ingredients per al drama, l’èpica o la comèdia –encara no sabem com s’escriurà aquest guió– seguir els comentaris de Musk s’ha convertit en un passatemps de moltes cares: de vegades divertit, d’altres preocupant i, algunes, també indignant, però sempre aclaridor.
El multimilionari sembla que no es guarda res. Ahir, explicava com els enginyers que encara li queden en nòmina han aconseguit fer baixar els missatges d’odi a la xarxa social a un terç dels que hi havia en el pic que es va desfermar amb la compra final de la plataforma, que va coincidir amb la campanya de les crucials eleccions de mig mandat als Estats Units. “Tinc ganes d’assenyalar amb el dit els 1.500 comptes que han provocat el pic, però m’abstindré”, va amenaçar. L’advertència és greu, perquè deixa clar a tothom que, com a propietari de Twitter, té accés a dades dels usuaris que ningú més té i que és capaç de ferles públiques o utilitzar-les com li vingui més de gust. Musk també va explicar la tècnica amb què havia apaivagat els missatges d’odi: va reduir la màxima quantitat de tuits diaris permesos a aquests comptes i els va deixar en un nombre “inferior al que podria fer un mecanògraf ràpid drogat”.
Tot apunta que hi va haver bots, programes automàtics, que van difondre els missatges d’odi. Presumiblement, cap al mateix Elon Musk. El que no s’entén és com han calculat Musk o els seus enginyers el nombre de tuits que pot escriure al dia un mecanògraf traçut i drogat. Van cronometrar algú?
La detecció de missatges d’odi i desinformació, que intenten despertar el costat més fanàtic d’una persona, no és difícil, però no tothom ho sap veure. S’ha de desconfiar dels que utilitzen un llenguatge ple de qualificatius hiperbòlics, dels que redueixen qualsevol problema a una qüestió d’ells o nosaltres, de blanc o negre, entre altres característiques. El mateix Musk és un mestre escrivint-los.
Musk ha deixat clar que, com a propietari de Twitter, té accés a dades dels usuaris