Els joves viuen avui una situació econòmica pitjor que els dels anys seixanta

Els joves de 20 anys d’avui, la generació Z, viuen un creixement econòmic un 40% inferior al dels joves dels anys seixanta. Un de cada quatre estan en risc d’exclusió. Així ho indica un informe del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) i Oxfam Intermón. Com que la societat va de crisi en crisi, la situació econòmica dels Z es ressent del “mercat laboral disfuncional i un sistema de protecció social que ha oblidat les generacions més joves”, diuen els dos organismes. L’informe ha comparat que si la renda per càpita amb base 100 per als nascuts el 1960 era als 20 anys de 237, per als nascuts el 2000 és de 109. Per als nascuts el 1990 era de 135,5. I encara més: els millennials, als 30 anys, viuen un creixement econòmic inferior en un 50% als d’uns 30 anys dels seixanta. Entre les causes figura que si l’IPC ha crescut un 35% els últims 15 anys, el salari dels empleats d’entre 25 i 34 anys va pujar només un 25% i el dels més joves de 25, un 15%. Per als més grans de 35 anys, en canvi, s’ha mantingut entorn de l’IPC. Igualment, l’augment de sou des del 2008 ha estat el doble entre la població general que per als joves de 25 a 35 anys i fins a vuit vegades més gran que per als més joves de 24. El salari dels més joves de 25 anys és de 1.207 euros de mitjana, semblant a les xifres del 2008-2010. No és estrany que un 24,6% de joves d’entre 16 i 29 anys estiguin en risc de pobresa o exclusió social (davant un 21,7% de la població general), indica l’informe. Tampoc no sorprèn que els espanyols no s’emancipin fins gairebé els 30 anys, tres més tard que els d’altres països europeus (als 29,8 anys davant una mitjana de 26,5). L’informe recorda que Espanya és dels països comunitaris amb més atur juvenil: entre els 16 i 19 anys és quatre vegades més alt que la taxa general (48,6% davant un 12,5%). I un 63% dels contractes de joves a temps parcial són dones.

“Ser jove avui significa enfrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa”, va afirmar Andrea González Henry, presidenta del CJE. “Una societat que deixa enrere els joves és una societat insostenible”, va alertar Julia García, d’Oxfam Intermón. “Amb un present truncat, les persones joves d’avui seran un feble suport per a la nostra societat en el futur”, avisen tots dos organismes, que reclamen polítiques públiques que alleugin la “precarietat crònica” dels joves.

L’IPC va créixer un 35% en 15 anys; els sous, un 25% per als de 25 a 34 anys i un 15% per als més joves de 25