La prolongació dels Ferrocarrils d’Espanya a Gràcia arribarà el 2030
Les obres, que acaben de sortir a licitació, suposaran una inversió de 430 milions d’euros
La connexió de les línies del Llobregat i el Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és una d’aquelles obres que estan projectades des de fa dècades. Ara, després d’uns anys de redacció de projectes i treballs previs que semblava que no s’acabarien mai, la prolongació de la línia 8 se situa a la rampa de llançament.
La Generalitat va treure ahir a concurs públic els treballs de construcció d’un nou túnel d’una mica més de quatre quilòmetres per un import aproximat de 320 milions d’euros. Si s’hi sumen les estacions i les instal·lacions associades, el cost total ascendeix a 430 milions en una de les inversions en matèria d’infraestructures a Catalunya que s’estima que tindran més retorn social. El primer paquet d’obres és previst
que s’adjudiqui a la primavera de l’any que ve i que els treballs comencin a l’estiu, amb una durada de gairebé sis anys. L’entrada en servei del nou tram es planteja per a un encara llunyà 2030. Els terminis s’han allargat i el pressupost s’ha incrementat respecte a les previsions inicials a causa de la complexitat tècnica que suposa perforar l’Eixample. La tuneladora, d’uns deu metres de diàmetre, serà més petita que la que travessa la part alta de Barcelona per acabar el tram central de la línia 9, però ho farà a una profunditat molt semblant. Arribarà als 52 metres en el punt més complex a sota el carrer Urgell, a l’altura de l’hospital Clínic.
Parlem de l’equivalent a un edifici de més de 15 plantes. Les vies de l’AVE, de Rodalies, de la línia 5 del metro i un dipòsit d’aigües pluvials quedaran per sobre del nou traçat. Els accessos a les andanes es faran en ascensors de gran capacitat per evitar viatges al centre de la terra en escales mecàniques infinites.
La línia del Llobregat i del Vallès quedaran unides per un nou túnel sota l’Eixample en tot just deu minuts
La tuneladora haurà de superar vies i un dipòsit pluvial fins a arribar als 52 metres de fondària
La primera part del traçat també serà especialment complex, a la sortida de plaça Espanya cap al carrer Urgell sota la Gran Via. Aquest tram s’excavarà en mina entre una amalgama d’infraestructures que converteixen el pas del nou túnel en una qüestió de cirurgia urbana sota l’asfalt. Superat aquest punt crític, la tuneladora enfilarà el carrer Urgell, on es construiran dues noves estacions. La primera es trobarà a l’altura del Clínic – entre Rosselló i Còrsega–, on intercanviarà amb l’L5 de metro, i l’altra a Francesc Macià, on ara acaba el Trambaix, tot i que s’espera que el tramvia ja discorri de punta a punta de la Diagonal quan s’obri la nova parada dels FGC.
Per la seva part, l’interior de l’estació de plaça Espanya s’haurà de reconfigurar per prolongar dues de les quatre vies actuals i la de Gràcia creixerà per sota, amb vestíbuls connectats que facilitin el transbordament d’una línia a l’altra. Els treballs d’instal·lacions i arquitectura tant de les noves com de les reformades encara trigaran un temps a sortir a licitació, malgrat que totes hauran