El Brasil guanya, balla i avisa
Sèrbia acaba capitulant davant el vendaval ofensiu comandat per Neymar
Mitja hora abans del partit, Neymar va trepitjar la gespa per començar l’escalfament amb el senyal dels auriculars encara marcat al front. Havia arribat a les instal·lacions del Lusail Stadium amb un artefacte dotat d’uns enormes coixins de color daurat amb les seves inicials cobrint-li les orelles. Havia entrat al vestidor ballant, guiat pel so envoltant d’una banda sonora sambera. El futbol, ens venia a dir sense paraules, és per gaudir-ne, actitud que contrasta, per posar-ne un exemple molt a mà, amb el futbolista estàndard argentí, de gest dramàtic ja abans de començar. La posada en escena del brasiler va ser un avançament del que arribaria durant el partit contra Sèrbia. Al minut 13, Neymar va intentar un gol olímpic. Era juganer. Com el Brasil.
Guiada per Neymar i al contrari que altres favorits com l’Argentina o Alemanya, el Brasil va començar el Mundial guanyant (2-0), convencent i fins i tot ballant, gerundis que realcen la seva candidatura al títol amb només un partit. Agosarada i gens garrepa com en passades versions que van trair el jogo bonito, Tite ha format un grup compacte però amb vocació d’anar a guanyar, després de picar pedra davant una Sèrbia competitiva però rendida davant el vendaval de l’oponent.
Tite va alinear de sortida Neymar, òbviament, però al davant li va col·locar tres davanters més: Vinícius per l’esquerra, Richarlison pel centre i Raphinha per la dreta. Una aposta atrevida que havien de compensar Casemiro i Lucas Paquetá com a guardaespatlles hiperactius. Davant hi havia Sèrbia, formada per jugadors d’una competitivitat innata a qui a més no els falta qualitat. El punta Mitrovic és un ídol al seu país, mentre que Tadic porta el 10 amb motius. En la contenció té tipus durs de pelar amb cert aire paramilitar: Gudelj en el mig del camp, el rapat Pavlovic en un dels laterals... Sèrbia no ha vingut a Qatar a divertir-se, ha vingut a lluitar.
El primer xut del Brasil, intent olímpic de Neymar a banda, el va firmar Casemiro des de fora de l’àrea, com si digués als serbis que lligant els de davant no en tindrien prou. Va blocar Savic. El porter va tornar a tenir feina en una pilota profunda a Vinícius que va interceptar amb un guant i en un xut tebi de Raphinha després d’una meravellosa paret amb Paquetá. Al descans s’hi va arribar amb la sensació d’haver vist una primera part molt intensa malgrat la falta de gols. Que l’hi preguntin a Neymar, que va rebre bastants cops i va recórrer 5 quilòmetres i mig en 45 minuts. Molts per a un mitjapunta.
A la represa, el guió va continuarpel mateix camí, amb el Brasil perseverant. En qüestió de segons ho va intentar Raphinha, que ho va fer tot bé en el partit però es va encallar en la definició, és a dir, no ho va fer tan bé. La duresa dels serbis es va accentuar, amb una entrada de Gudelj que ara anomenen falta tàctica quan va ser una segada de les de sempre. Neymar es colava al balcó de l’àrea com un coet i li van fer la traveta.
El Brasil va accentuar l’abordatge aculant Sèrbia i ja obligantla a un exercici purament defensiu. Neymar va estar a punt de perforar-los amb una rematada amb l’esquerra, després del servei d’un veloç Vinícius, que se’n va anar fora. L’esgotament serbi era tal que va portar Stoikovic, el seu entrenador, a asseure Gudelj quan encara faltava mitja hora. Va entrar Zivkovic en el relleu, però la resposta del Brasil va ser la insistència: llançament llunyà al pal del lateral esquerrà Alex Sandro, demostració que al Brasil ja tots buscaven el gol.
El va materialitzar finalment
Richarlison, però el mèrit va ser més de Neymar, que va superar serbis un rere l’altre fins que Vinícius va connectar una pilota que Savic va refusar però Richarlison va ensumar per afusellar a l’àrea petita. La celebració del gol va ser un espectacle. Tots els jugadors, incloent-hi els suplents, se’n van anar cap al córner formant una pinya que ballava molt descriptiva: diversió i unitat.
Però el millor del partit encara havia d’arribar. I aquí Richarlison, fins a aquell moment poc participatiu i teòric punt feble de l’atac (menys dolent), va tenir tot el mèrit del món. Va rebre una passada per l’esquerra a mitja alturade Vinícius, va controlar la pilota i, a través d’una mitja volta estètica i demolidora, va rebentar la xarxa.
Un golàs com a cirereta perfecta de la primera actuació d’una Brasil que reforça la candidatura. La seva única preocupació, veure Neymar anar-se’n coix després de patir un esquinç al turmell dret, la gravetat del qual es coneixerà en les pròximes 24 hores en funció dels estudis mèdics.
El ‘10’ del Brasil va arribar a l’estadi ballant, va fer un partidàs i va marxar coix amb un esquinç al turmell
c