“Me n’anava a fer la migdiada i he acabat al Mundial”
Alejandro Balde Jugador del FC Barcelona i d’Espanya
Ala vida d’Alejandro Balde (Barcelona, 2003) no hi ha temps per a la reflexió. “Tot va molt de pressa”, repeteix feliç. En uns mesos ha passat de jugar al filial a disputar-li el lloc a Jordi Alba al Barça de Xavi. I dimecres debutava amb la selecció espanyola absoluta en gran, en un Mundial. Sense temps per pair-ho, atén amablement La Vanguardia a la Qatar University.
Ha tingut temps de pensar en el que va viure contra Costa Rica?
No del tot, encara em sembla un somni el que m’està passant. Què li passava pel cap quan s’estava escalfant?
Estava una mica nerviós abans d’entrar. Bé, més ben dit, més que nerviós estava impacient, però una vegada vaig trepitjar el camp em va passar tot.
Què li va dir el seleccionador? Que fos jo mateix i que fes les mateixes coses que estava fent als entrenaments.
Res més?
Bé, sí, que estigués tranquil.
Va col·laborar en la golejada més gran de la història d’Espanya en un Mundial...
Es va notar que teníem molta il·lusió i moltes ganes.
Va ser el partit de què més ha gaudit en la seva carrera? Debutar amb la selecció directament en un Mundial va ser molt especial. La veritat és que no volia que s’acabés el partit.
I ara, Alemanya...
Ja sabem com són els alemanys, un rival molt dur.
Va poder dormir després del debut?
No mentiré, em vaig adormir bastant tard. Però va ser més perquè vaig estar responent a missatges i trucades que tenia al mòbil. Al final sí que vaig poder dormir bé.
El telèfon devia treure fum... Estava a punt de rebentar! Sobretot amb missatges de la família, que estava molt contenta per mi. Tothom em va felicitar. Després també vaig poder parlar amb amics meus i amb tota la gent que m’havia escrit.
Com l’han acollit a l’absoluta? Hi ha gent molt bona, és un gran vestidor, i tots m’han acollit molt bé, des del president fins al seleccionador, com també tots els jugadors.
Que hi hagi fins a vuit jugadors del Barça hi deu ajudar... Sí, som molts aquí a Qatar concentrats i això ajuda. Però també coneixia altres companys. M’han acollit tots molt i molt bé i estic molt content.
Es comenta que té grans enganxades amb Nico Williams i Ansu Fati jugant a la PlayStation...
[Riu] Sí, tots tres sempre hi juguem i de vegades s’hi fica Gavi també per veure qui és el millor. Diu Nico que el millor és ell. Sempre guanyo jo. En Nico em va guanyar un dia i va pujar un vídeo a les xarxes, i la gent es pensa que em guanya no és així. Guanyo jo.
Abans de viatjar al Mundial estava concentrat amb la sub 21. Recorda què feia quan el van informar de la notícia?
Ho recordo perfectament. Estava a punt de fer la migdiada i, de sobte, em va trucar Luis de la Fuente –el seleccionador– perquè pugés al seu despatx. Quan vaig arribar em va dir que me n’havia d’anar amb l’absoluta a Qatar. ell, però
Quina noticia!
El cap em va explotar.
Què va fer?
El primer va ser trucar als meus pares, tot va ser una bogeria.
En canvi, per a Gayà devia ser traumàtic.
Lesionar-se dos dies abans d’un Mundial és molt dur. Vull enviar-li un missatge d’ànims i tot el meu suport des d’aquí.
Tenia plans per quan tornés de la sub 21?
Me n’anava de viatge a París una setmana per desconnectar amb el meu germà i alguns amics, però ho vam cancel·lar tot així que m’ho van comunicar.
Bé, ha canviat París per un jugar Mundial, no està del tot malament...
Ser aquí era un somni que tenia des de petit, com també debutar amb el Barça. I els estic complint de mica en mica.
És una cosa que un s’imagina? Des de petit ho tens al cap però no et creus mai que passarà, i menys tan aviat. Estic molt agraït.
Diu Messi que lamenta no haver gaudit més de la seva millor època al Barça. Vostè està gaudint del que està vivint?
Sí, però també és veritat que tot passa molt de pressa i potser trigaré a assimilar-ho tot.
Va haver d’escollir realment entre atletisme o futbol?
No, aquesta història és errònia. Jo sempre he volgut jugar a futbol, d’ençà que tinc ús de raó. Va ser el meu pare qui potser va dir que jo era molt ràpid i que potser m’apuntava a atletisme.
Què faria sense el seu germà? No ho sé, és el meu millor amic. Hem estat inseparables des del primer dia i ell és com un militar per a mi. Em fa posar recte, atent sempre amb qui vaig, on vaig i aquestes coses. Es preocupa molt per mi i crec que en part és gràcies a ell que soc aquí.
Va despuntar al Sant Gabriel i el va fitxar... l’Espanyol!
Vaig fer les proves amb el Barça però van tenir dubtes i me’n vaig anar a l’Espanyol. Vaig estar sol un any i vaig marcar molts gols jugant de davanter. Això va cridar l’atenció del Barça i l’any següent ja em vaig canviar.
De davanter?
Sí, jugàvem a futbol 7 i jo era el davanter centre.
Ara és lateral esquerre i comparteix vestidor amb Jordi Alba.
Ens avenim, sempre m’intenta donar consells.
Per exemple?
Així que vaig arribar a Qatar em va agafar i em va dir com havia de posicionar-me, ja que és diferent al Barça.
Com?
El més important és que a la selecció rebem en zona més endarrerida que al Barça. Detecta gaires diferències entre Xavi i Luis Enrique?
El joc que busquen tots dos és semblant però sí que hi ha matisos. Jo ja he parlat amb Luis Enrique aquí a Qatar i m’ha transmès la idea que vol.
Els nervis del debut “Estava impacient abans de sortir, però després em va passar tot i no volia que s’acabés”
El seu germà “És com un militar, em fa posar recte i es preocupa per mi; gràcies a ell soc a quí”
Xavi i L uis E nrique “Tenen una idea semblant, però a la selecció els laterals rebem més enrere”