“Luis Enrique no deixa mai de sorprendre”
Polifacètic, periodista i humorista. Així és Manel Fuentes (Barcelona, 1971), que a les prestatgeries acumula tres premis Ondas pels programes de ràdio
Problemes domèstics, Una pregunta més i el televisiu
La noche con Fuentes y Cía. Xous televisius com Cronicas marcianas, Tu cara me
suena o Atrapa un millón també porten la seva empremta. A més és futboler. I li agrada la música. El 9 de desembre té una cita al Palau de la Música amb el seu Manel Fuentes & The Spring’s Team.
Recorda el seu primer Mundial?
El primer va ser el del 1982. Vaig anar al partit d’inauguració, Bèlgica-Argentina, i vaig veure Maradona, que acabava de fitxar pel Barça. Jo era molt petit, però recordo que no hi havia speakers i que tot era molt més senzill. Va ser com anar a la cavalcada de Reis. Segueix el de Qatar?
Sí. Al final davant l’espectacle polític i el futbolístic acabarà guanyant el segon. La realitat és que el circ s’ha traslladat a Doha. Fer un Mundial ara és la clara mostra que els diners poden amb tot. És una hipocresia.
Quina cançó de Bruce Springsteen li quadra més amb aquesta Copa del Món?
Worlds apart.
Qui atrapa més milions portant-lo a Qatar?
Els sospitosos de sempre. I no són precisament les germanes de la caritat.
Quina selecció li sona millor?
A Luis Enrique el conec, li tinc afecte i penso que Espanya és una bona selecció amb un bon líder. Però en el fons també penso en Messi. S’esperava un Luis Enrique streamer?
Pensava que provaria de captar l’atenció perquè no hi hagi una pressió excessiva pels jugadors. Però no m’ho esperava aquesta manera. La veritat és que no deixa de sorprendre’m.