La fam assassina de l’Holodomor
Ucraïna i altres països vinculen la guerra d’agressió russa actual amb la mortaldat per inanició que va orquestrar Stalin
Els horrors històrics de vegades adquireixen un nou significat amb els fets del present. Ucraïna commemora avui el 90è aniversari d’un dels pitjors crims de masses del segle XX, l’Holodomor (en ucraïnès, matar per inanició), la fam orquestrada pel dictador soviètic Ióssif Stalin per sotmetre els camperols i forçar així la col·lectivització de les seves terres.
Llavors Ucraïna formava part de l’URSS, i entre el 1932 i el 1933 van morir de fam 3,8 milions d’ucraïnesos, malgrat que altres estimacions eleven la xifra de morts a entre set i deu milions. L’aparell de l’Estat va requisar collites de cereal, va confiscar aliments casa per casa i va impedir viatjar a la recerca de menjar, de manera que va condemnar la població a morir de gana.
Actualment, després de nou mesos de guerra russa contra Ucraïna, aquest país i molts dels seus aliats estableixen relacions entre aquell terrible esdeveniment i la invasió russa llançada per Vladímir Putin. L’objectiu, addueixen, seria en tots dos casos el mateix: negar a la nació ucraïnesa el dret a existir i a decidir el seu camí.
Sufocat en l’oblit durant l’època soviètica i recuperat a poc a poc per a la memòria històrica a partir de la independència d’Ucraïna, el 1991, l’Holodomor va ser reconegut com a genocidi el 2006 pel Parlament ucraïnès, que va confirmar “el quart dissabte de novembre” com a data de commemoració anual. Aquest dia els ucraïnesos dipositen espelmes enceses i espigues de blat en memorials a les víctimes.
Ucraïna fa campanya perquè l’Holodomor sigui reconegut internacionalment genocidi. Una quinzena de països ho reconeixen, entre els quals Polònia, els països bàltics, el Canadà, Austràlia, Mèxic, el Brasil i el Vaticà. D’altres el qualifiquen de crim contra la humanitat, en general amb l’argument que l’acció de Stalin també va castigar la població d’altres territoris soviètics: al Kazakhstan, el nord del Caucas i la regió del Volga.
A Alemanya el Bundestag (Cambra Baixa del Parlament) aprovarà dimecres reconèixer l’Holodomor com a genocidi. La moció conjunta de la coalició governant (socialdemòcrates, verds i liberals) i els conservadors a l’oposició assenyala que “tot Ucraïna es va veure afectada per la fam i la repressió, no només les seves regions productores de cereals”, i que “des de la perspectiva actual això suggereix una classificació historicopolítica com a genocidi”. A més a més, els parlamentaris vinculen el passat amb el present d’Ucraïna, que “pateix la guerra d’agressió russa”, i demanen suport “polític, financer, humanitari i militar” al país.
Altres Parlaments estan tenint aquests dies gestos semblants. El Senat d’Irlanda va aprovar dimarts designar l’Holodomor “genocidi contra el poble ucraïnès”. L’ambaixada ucraïnesa a Dublín va tuitejar el seu agraïment en aquests termes: “Irlanda és un dels nostres amics més pròxims, que no té por de dir les coses pel seu nom”.
El Parlament de Romania ho va assenyalar com “un crim contra el poble ucraïnès i contra la humanitat”, en una resolució aprovada dimecres. “Nou mesos després que la Federació Russa desencadenés la seva agressió militar contra Ucraïna, l’adopció d’aquesta declaració representa un gest contundent de suport i solidaritat amb el poble ucraïnès”, va declarar el diputat que representa la minoria ucraïnesa a Romania, Nicolae-Miroslav Petretchi.
Dimecres el papa Francesc va comparar els dos moments històrics davant l’aniversari de l’Holodomor: “Resem per les víctimes d’aquest genocidi i resem per
Alemanya preveu declarar-lo genocidi; altres països el qualifiquen de crim contra la humanitat
Els ucraïnesos demanen que més països reconeguin aquesta catàstrofe induïda com a genocidi
tants ucraïnesos, nens, dones i avis, que avui pateixen el martiri de l’agressió”.
El camí cap a l’Holodomor va començar quan Stalin va aplicar la col·lectivització forçosa de terres a partir del 1928 i va llançar un pla quinquennal per modernitzar la indústria pesant de la Unió Soviètica, a finançar amb divises de l’exportació de blat ucraïnès.
A partir del 1930, destacaments de la Direcció Política de l’Estat (GPU) van començar a requisar de manera abusiva el gra i el blat ucraïnesos, i van deixar els camperols sense llavors ni temps per plantar. Els petits propietaris de terres es van oposar a lliurar les seves collites i a la col·lectivització. El 1932 van començar les morts massives per fam, i l’agost d’aquell any es va aprovar la llei de les Espigues, amb càstigs durs, fins i tot pena capital, per als desesperats que robessin gra.
A més, com assenyalen molts historiadors, el temor de Stalin que l’oposició camperola ucraïnesa a les granges col·lectives portés a una rebel·lió de caràcter nacional el va impulsar a una brutalitat més gran, la de bloquejar el territori per evitar viatges a la recerca de menjar. L’Holodomor es va acabar el 1933, quan les terres cultivables ja eren propietat comunista i els camperols supervivents les treballaven per a l’Estat. c