Sánchez i els col·laboradors necessaris d’ERC
Els diputats d’ERC aplaudint a peu dret l’ultra Javier Ortega Smith. Les sessions nocturnes del Congrés permeten llicències impròpies del prime time televisiu. Però després d’escoltar adjectius com “filoetarres”, “colpistes” i “traïdors de la pàtria”, que a mitjanit el diputat de Vox amenaci de retirar la nacionalitat espanyola a uns independentistes només podia provocar l’ovació sarcàstica dels republicans. ERC s’apuntarà l’eliminació del delicte de sedició. Un bàlsam per a la seva estratègia, més enllà dels molts peròs i les renúncies, que els permet penjar-se el títol de “partit útil” per a Catalunya davant les abstencions de Junts, simples espectadors des del sofà, segons Gabriel Rufián.
Pedro Sánchez s’ha garantit esgotar la legislatura el 2023 i veu apuntalada la seva imatge de pacificador de Catalunya. El mèrit és propi, embridant tot el partit, amb ERC de col·laborador necessari i cobeneficiari malgrat les desconfiances amb què va arrencar la legislatura. Després de dos anys d’amenaces estèrils, els republicans han trobat en la contenció el seu refugi més agraït. Hi va haver silenci durant la negociació prèvia al registre de la proposició per reformar el Codi Penal. Silenci per evitar relacionar l’eliminació del delicte de sedició amb el vot més que previst als pressupostos. I silenci de Rufián a l’hemicicle sobre l’aspiració de reformar el delicte de malversació, que beneficiaria desenes d’alts càrrecs del 2017 amb Josep Maria Jové i Lluís Salvadó ja esperant judici.
Les condicions de la negociació i les renúncies compensen els republicans en les seves enquestes davant el full de ruta de confrontació a què s’aferra Junts amb la figura de Carles Puigdemont. La supressió de la sedició ha pesat més que el
malestar per la referència a la intimidació en la definició del nou delicte de desordres públics agreujats i per l’ampliació de la pena mínima d’un a tres anys. En aquesta crítica trobaran Òmnium, fugint de populismes i els atacs al Govern que clava l’ANC, però acompanyats per organitzacions pro drets humans.
Eliminar la sedició era prioritari i menystenir Junts, la conseqüència de la pèrdua de focus dels postconvergents
després d’abandonar el Govern. Si no són al debat, no cal invocar-los, és la màxima a aplicar. És el mateix Sánchez qui els fa la feina situant els “separatistes” de Junts, al costat dels “separadors” de PP, Cs i Vox. Ara comença una altra batalla que col·locarà socialistes i republicans cara a cara. Que arrenca amb el pressupost de la Generalitat i transitarà pel nou cicle electoral a Catalunya.
Si Sánchez va exigir a ERC que no es lligués en públic la reforma de la sedició i la negociació dels pressupostos, Salvador Illa tampoc no paeix que a Palau es pretenguin barrejar carpetes i s’aspiri a sumar de franc el vot dels 33 socialistes en una operació de simple intercanvi de cromos. Socialistes i republicans saben que la foto dels pressupostos a Catalunya, si n’hi ha, serà la d’un tripartit amb les espases electorals enlaire.
Si ERC planta cara –menys que en els dos pressupostos anteriors, Rufián ni va comparèixer per vendre el pacte– pels seus èxits amb 13 diputats a Madrid, el PSC recorda que al Parlament hi ha un empat a 33, de manera que aspira a una repercussió repartida al 50%. I a l’hipotètic pacte també entra la posada en escena. La negociació no serà còmoda. Illa està molest pel tracte dispensat per ERC, per les dades que s’amaguen darrere de les pantalles en les reunions tècniques i els retrets aïrats per declaracions aquí o allà.
I Junts... està en posició d’espera. En espera de conèixer el futur de Laura Borràs, que serà jutjada al febrer, cosa que situa la sentència del TSJC a les portes de la campanya municipal. En espera del recàlcul de la condemna de Jordi Turull per part del Tribunal Suprem, per si pot tornar a la política institucional per les pròximes catalanes. Però sobretot, en espera d’aclarir la situació de Puigdemont, el seu escó al Parlament Europeu, la seva immunitat i el futur de les euroordres. Només després de conèixer les resolucions de la justícia europea, l’expresident es llançaria a validar un lideratge en el partit amb la vista posada a tornar a disputar la cursa a la Generalitat. Per quan arribi el moment, hi ha més d’un pla en marxa.
Sánchez es garanteix esgotar la legislatura i la imatge de pacificador de Catalunya per mèrit propi i amb ERC de col·laborador i cobeneficiari. Ara comença una altra partida entre socialistes i republicans, amb les espases electorals enlaire