ERC compassa la negociació amb el PSC amb la reforma de la malversació
Esquerra vol ratificar el diàleg amb l’aval als pressupostos de la Generalitat
Després de l’aprovació dijous dels pressupostos generals de l’Estat i el primer pas fet al Congrés per tirar endavant la derogació del delicte de sedició, al Govern d’ERC només li queda per reblar un tercer clau: la negociació pel pressupost de la Generalitat del 2023, encara en potència. A Pere Aragonès li queden molts caps per lligar i davant la incògnita de Junts, el president contemporitza l’acostament al PSC. Per qüestions de relat polític, els republicans creuen que han d’actuar així. Passar d’ignorar els de Salvador Illa a acceptar-los asseguts a la taula és un escenari i un decorat que perquè l’assimili el seu electorat (també el futurible) requereix aixecar el teló el més pausadament possible.
En aquesta línia també hi ha que Esquerra acomodi la negociació amb els socialistes catalans amb la reforma del delicte de malversació, per la qual cosa els últims dies s’ha afluixat l’ímpetu per redefinir-ho. En cas que se surti amb la seva en els dos aspectes, ERC haurà rematat la seva estratègia del diàleg.
Pel que fa als pressupostos catalans, és Esquerra qui fa anar a conveniència els tempos. Argumenten que fins que el PSC no es comprometi fermament a donar suport a rebaixes en la malversació, la negociació real no serà possible. Amb la reforma del Codi Penal ara en tràmit al Congrés, els republicans creuen que tenen l’ocasió perfecta per demostrar-ho. Confien que el PSC aclareixi els dubtes sobrevinguts a Unides Podem i el mateix PSOE per redibuixar un delicte que s’ha de perfilar a la perfecció si no es vol que els passi factura. És ben present el que ha succeït amb la llei del només sí és sí.
Però els socialistes catalans tenen clar que només avalaran els comptes si es pacta bona
Els d’Illa admeten “un cert malestar” i demanen les previsions d’ingressos i despeses de les conselleries
part dels pressupostos abans que el Govern els validi primer a Consell Executiu i després els remeti al Parlament perquè es tramitin.
Els d’Illa tenen raons per això: una vegada que els números entren a la Cambra, les possibilitats d’esmenar-los es redueixen, ja que queden fixades les previsions d’ingressos i la despesa màxima global, que aquest any compta amb 3.000 milions d’euros més que el 2022, i no és possible moure imports d’una partida a una altra. En tot cas, on sí que hi hauria marge per a modificacions és en les mesures fiscals. Estan contingudes a la llei d’acompanyament dels pressupostos. Però en aquesta matèria les coincidències entre Esquerra Republicana i els socialistes són moltes i tots dos aposten per introduir les mínimes novetats. L’IRPF,
no obstant això, de moment no es toca.
ERC no té pressa. La pròrroga dels pressupostos del 2022 és inevitable. El calendari no es pot accelerar i la versió més optimista de fonts del Govern és que l’Executiu català els aprovi al Consell Executiu del pont de la Constitució i de la Puríssima, per aprovar-los i segellar-los definitivament al febrer.
El PSC assegura que no està gens satisfet amb els contactes que ha mantingut fins ara amb el Govern. Mentre que ERC avança notablement amb els comuns i ja han parlat d’energètiques i de polítiques d’habitatge, amb els socialistes el diàleg hi és, però no flueix. Illa va avisar Aragonès dimecres que són necessaris marcs de confiança que es trenquen quan el seu partit sap detalls dels pressupostos a través de tercers. Divendres la portaveu Alicia Romero va admetre “un cert malestar” per no haver rebut encara documentació, com aquelles previsions d’ingressos i l’augment de despeses en cadascuna de les conselleries de la Generalitat.
A l’altre costat, Junts. Al Govern creuen que hi ha poques opcions que s’assoleixi un pacte amb els de Laura Borràs i Jordi Turull –“I encara que hi hagués acord, qui se’n fia ara”, admeten–, raó per la qual esperen que els postconvergents anunciïn el seu rebuig abans d’avançar definitivament amb els socialistes. Pero JxCat també juga amb els temps i busca el contrari: que sigui el Govern que els deixi al marge. Després d’abandonar el Govern, saben que una més, que un no prematur als comptes, podria afavorir electoralment ERC. El problema per als republicans en tots aquests escacs d’estratègies és que mentrestant el PSC també juga la seva partida: ja va aconseguir que es reprovés el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i Romero va amenaçar de sotmetre’n a consideració del Parlament algun més. “Una cosa és oferir-se per als pressupostos i l’altra apuntalar el Govern”, va adduir la portaveu socialista.c