Les mares del Daeix tornen a casa
Fins al 2014 no s’havia condemnat cap dona al nostre país per formar part d’una organització terrorista islamista. La primera va ser una nena de Ceuta de 14 anys captada per un tipus com el reclutador d’esposes per al Daeix, Youssef Mohamed Tuileb. La noia havia lliurat la seva adolescència tumultuosa a la promesa d’un paradís. Sentia que missatgers divins l’havien elegit en una edat en què l’amor es confon amb qualsevol cosa que faci bategar. Tuileb tenia consignes per entabanar-les, també requisits: havien de ser manipulables fàcilment, nenes oblidades, buidades de qualsevol ombra de futur. I traslladades a zones controlades per l’Estat Islàmic a Síria o l’Iraq per casar-se amb mujahidins que les esclavitzarien sexualment.
Es calcula que fins a 1.200 dones van abandonar Europa per unir-se a les files gihadistes entre el 2012 i el 2019. Van arrencar les seves vides de soca-rel, convençudes de la seva nova missió al món. Van tenir fills, i van ser alliçonades perquè els radicalitzessin des del bressol. Aquesta funció no és fútil. Parlo amb la investigadora principal del programa sobre Radicalització Violenta i Terrorisme Global del Reial Institut Elcano, Carola García-Calvo, i m’explica que les dones es van convertir en un element decisiu per a les organitzacions terroristes com a mares de les futures generacions de guerrers, a qui elles eduquen per matar o morir en nom d’Al·là. Després del col·lapse del califat, més de dues-centes dones de diverses nacionalitats europees van quedar recloses indefinidament i sense control judicial als camps de detenció del nord-oest de Síria amb més de sis-cents menors al seu càrrec en condicions infrahumanes, els guantánamos del desert.
Malgrat les primeres reticències, Alemanya, Bèlgica i Suècia van ser els primers països que van repatriar: la protecció dels drets dels menors va prevaldre sobre l’amenaça que podrien suposar en tornar a casa. A França li va costar més. El Govern espanyol ha anunciat que Yolanda Martínez, Luna Fernández, Lubna Miludi i Loubna Fares, amb 16 menors d’entre quinze i tres anys, tornaran i compareixeran davant la justícia. “Quan arribin a Espanya hauran de declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional, que pot dictar presó, on iniciarien un programa de rehabilitació. I si finalment no ingressen a la presó, haurien de rebre tractament professional per tractar de conduir la seva reintegració social”, explica García-Calvo.
La pandèmia, la guerra a Ucraïna o la crisi energètica semblen haver enterrat l’amenaça terrorista, que s’ha combatut amb força, tot i que no s’ha vençut amb idees. Per bé que els atemptats en territori occidental han disminuït perquè les seves organitzacions estan debilitades, els experts asseguren que l’adoctrinament i la radicalització no han deixat de créixer, sumant nous adeptes a la gihad global.
Fa uns dies, a Madrid, vaig pujar a un taxi conduït per una dona que portava hijab. Era espanyola, d’origen marroquí, i em va explicar que, després de la covid, moltes coses havien canviant en el seu interior i que només havia trobat respostes en la seva religió. Per això va decidir cobrir-se el cap i lliurar la seva voluntat al mul·là i al marit. Amb un gran somriure. No s’ha d’oblidar que Espanya continua mantenint un grau 4 d’alerta per l’amenaça del gihadisme. Ara, les mares del Daeix tornaran a casa, amb els fills trencats a trossos. Tant de bo el seu testimoni ajudi a reforçar la nostra seguretat en lloc de posar-la en perill.c
Les dones es van convertir en un element decisiu per a les organitzacions terroristes