Vista a la dreta
S’atribueix als conservadors espanyols instrumentalitzar sempre la pàtria i l’ordre al servei de l’oligarquia dominant en cada moment. I també s’acusa els nostres progressistes d’apropiar-se dels ideals de llibertat, igualtat i justícia social per excloure la dreta qualificant-la de feixista. Aquesta manera de fer recíproca va provocar, els anys trenta, una progressiva polarització política, que va desembocar en una guerra civil de pobres en la qual ens matarem durant tres anys. S’ha de destacar que, en aquell temps, la desigualtat social era insuportable: 11 milions d’espanyols (de 25 milions) vivien en la pobresa o al llindar. El camí recorregut des d’aleshores és enorme: Espanya és avui un altre pas, però el risc d’exclusió continua vigent.
Segons dades de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió, la desigualtat ha augmentat a Espanya el 2021: més de 13 milions d’espanyols (el 27,8% de la població) patien carències materials severes o vivien en risc de pobresa; només una de cada tres d’aquestes persones tenia feina; i un 36,2% d’elles destinava més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge. Això justifica l’existència dels indignats i l’emergència dels populismes de dretes i d’esquerres, així com l’expansió dels nacionalismes radicals.
En aquesta situació, que exigeix l’adopció urgent de polítiques consensuades per afrontar-la, decep que la resposta dels nostres dos grans partits no sigui un pacte, sinó una confrontació aguditzada imputable a tots dos: el que està al poder i el que està a l’oposició, encegats ambdós per l’interès partidista més desbocat i excloent. S’atia des del poder l’enfrontament social invocant “la gent”; i s’incompleix la llei des de l’oposició, al bloquejar les renovacions pendents. D’aquesta manera, s’erosiona l’Estat com a instrument tècnic i neutre, i es polititzen el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial. Per això, i deixant de banda la seva responsabilitat, els conservadors haurien de ser conscients que: 1) La polarització dels partits (i dels mitjans de comunicació) relega les qüestions econòmiques i administratives a un segon terme, limita el creixement i disminueix els nivells de benestar. 2) Aquesta mateixa polarització facilita l’acció de l’esquerra radical, que pretén conformar una democràcia sense una dreta homologable, per titllar l’existent de feixista i hereva del franquisme.
Dit això, Espanya necessita un partit
Tips com estem d’excessos, és l’hora dels moderats, del centre sociològic
conservador segur del seu ideari i sense complexos, que respecti la llei i se senti continuador de la dreta que juntament amb l’esquerra de llavors (socialistes y comunistes) va fer possible la transició. Aquesta dreta hauria de: a) Complir la llei sense excuses, com a fonament de la democràcia que és. b) “Anar a les coses”, és a dir, definir els problemes existents, fixar un ordre de prioritats entre ells, i estudiar-los amb rigor (mitjançant, per exemple, un equip econòmic solvent que elabori un programa que no consisteixi només a abaixar impostos caigui qui caigui; cosa que suposaria, tot plegat, dotar de sentit el debat polític: millorar la vida dels ciutadans. c) “Oblidar-se de Sánchez”, que significa: no caure en la trampa del debat caïnita practicat fa poc al Senat, i atiat des del Govern central i el PSOE per desacreditar Feijóo; recuperar les bones maneres, no caure en excessos ni esbroncades, i no respondre en idèntics termes als que continuaran ofenent, sigui per hàbit, sigui per falta de recursos; i utilitzar, si escau, la ironia i l’humor com a signes d’intel·ligència, que no està proscrita al Congrés. d) Explicar als ciutadans tant com calgui les raons de les decisions adoptades, justificant-les amb claredat i sense acudir mai a la desqualificació de l’oponent. e) Deixar clar que els adversaris no són enemics, i que es deixa sempre la porta oberta a l’entesa.
Encara que no ho sembli, tips com estem d’excessos, és l’hora dels moderats. El primer partit que ocupi el centre sociològic, que avui està buit, amb un mínim d’autoritat, és a dir, de credibilitat, aconseguirà el poder.c