Guanyar-se les garrofes

Tothom es guanya les garrofes com pot i no com li agradaria. És un fet habitual que es fa evident quan es veu que molta gent amb una carrera universitària ha de treballar al comerç, l’hostaleria o allà on sigui, per tenir a l’abast calerons sense sortir del país, tot i que siguin pocs. És d’agrair que, tot i dur a terme una feina mai desitjada, s’esforcen per sortir-ne airosament. En canvi, d’altres, amb la cara ja paguen i en sortir de l’establiment saps que no hi tornaràs. No fa gaire s’ha parlat en aquest diari dels morros i males cares de qui t’ha servit un bon sopar i quasi te l’espatlla amb la seva actitud.

A la gent que troba la primera feina a l’hostaleria, per exemple, li haurien de donar unes mínimes lliçons quan la contracten, perquè si no, ens podem trobar que demanis un croissant planxat amb pernil, et portin un entrepà fred i quan insisteixes en el que vols, una altra empleada de la cafeteria expliqui a la noia quina és la comanda i el funcionament de la planxa, de la qual tampoc en sabia un borrall. Una exageració el que he contat? Ho pot semblar, però no, situació real, viscuda al barri. M. Àngels Batalla Salvadó Subscriptora Barcelona