Dels meus primers autors

Estic devastat per la notícia de la mort de Hans Magnus Enzensberger, a qui fa poc vaig escriure unes paraules sense obtenir-ne resposta. Va ser el primer autor de la col·lecció Argumentos, quan començava l’editorial.

Des d’aleshores, hem estat publicant pràcticament tota la seva obra, trenta títols amb temes molt diversos, però sempre amb una mirada molt personal i original.

Entre aquests llibres, Migajas políticas, Política y delito, El interrogatorio de La Habana, Conversaciones con Marx y Engels (una obra titànica), Elementos para una teoría de los medios de comunicación, que en el seu moment va ser imprescindible per a qualsevol estudiant de comunicació, ¡Europa, Europa!, on aplica el seu mètode de reportatge ideològic, consistent que l’autor, un estranger, visités diferents països –entre els quals Espanya– i en donés la seva visió personal, exposat a molts perills.

També destacaria El curt estiu de l’anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti, Mausoleo... i més i més. Era també poeta i editor de diverses revistes, començant per Kursbuch, que havia fundat Klaus Wagenbach.

Va ser tot un personatge que va visitar amb freqüència Barcelona (on va impulsar el manifest d’intel·lectuals pel cas Padilla) i Madrid, on va deixar mostres de la seva agudesa i del seu sentit de l’humor, que eren incomparables.