El guitarrista flamenc Rafael Riqueni omple de toc les coves de Nerja
El guitarrista Rafael Riqueni torna un any després de l’última actuació barcelonina per estrenar a la ciutat el seu darrer àlbum, Nerja. El concert d’avui (Conservatori del Liceu, 20.30 h) està emmarcat en el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, dins del cicle De Cajón!, i també sota la seva aurèola de ser considerat el millor guitarrista flamenc viu.
En tot cas, el gloriós tocaor vindrà aquesta vegada no en format sol, com l’any passat, sinó acompanyat per poder donar vida adequadament a aquest àlbum: dos altres guitarristes (Salvador Gutiérrez i Manuel de la Luz), la violoncel·lista Gretchen Talbot i, com a bailaora, la seva neboda Carmela Riqueni. El guitarrista explica sobre la vetllada que “la primera part tocaré en format només temes del meu disc anterior, Herencia, després recordaré amb músics i ball una mica el Parque de María Luisa, que és el meu disc anterior i finalment ens centrarem en Nerja”.
En relació amb aquest últim àlbum, Riqueni (Sevilla, 1962) explica que “sobretot és una obra descriptiva, en la línia del Parque..., és a dir, música espanyola en la línia de Turina, Falla o Albéniz. Recull tota les harmonies i maneres de construir que els caracteritzava, però també és una obra amb molta empremta flamenca. Jo penso que el que faig, a part de ser música clàssica andalusa, té molt de flamenc, perquè jo soc guitarrista flamenc”. El disc tanca la seva trilogia de la música andalusa (les entregues anteriors van ser Suite Sevilla, 1993, i Parque de María Luisa , de fa un any). Nerja, que beu dels joves que van descobrir la famosa cova prehistòrica, es va estrenar fa uns mesos al Théâtre National de Chaillot de París durant tres dies amb enorme èxit.
Davant aquest reconeixement –a què es podria afegir, per exemple, que el seu àlbum Herencia va ser nominat als Grammy Llatins l’any passat–, Riqueni confessa que “me’l prenc bé, i és com un al·licient que em ve ganes de continuar tocant i d’estar amb el públic, que és la meva adrenalina... em posa molt sortir a l’escenari. Però alhora soc una persona tímida i vergonyosa i no sé mai com respondré davant les floretes”.
Amb energia renovada, ganes de no parar i augmentar mires, el guitarrista explica que ha rebut “un encàrrec d’una discogràfica americana i m’han encarregat que faci versions de cançons cèlebres de sempre com el Guardaespatlles de Whitney Houston, Europa de Santana, una cançó preciosa d’Eric Clapton que dedica al seu fill, una de Police... D’aquí poc ja ens posarem a gravar en ferm, i seré jo sol amb una guitarra per després atacar amb dues més”.