Com cuinar un llibre
Surto de la meva zona de confort i vaig a la presentació d’un llibre de cuina. És el de Nino Redruello, Las recetas de La ancha. Un viaje por los fogones de cuatro generaciones. El publica Debate, que convoca un dinar de premsa a Molino de Pez, inaugurat a Barcelona cent anys després que la taverna madrilenya del títol, amb una rèplica actualitzada de la carta, i totes les taules plenes aquest dijous al migdia. L’autor diu que cuiden l’editor Miguel Aguilar, i que ell els ha cuidat en l’elaboració del llibre. Té 319 pàgines, fotos dels plats i, a més de les receptes, inclou petites històries familiars. El besavi de Redruello era ramader transhumant a Astúries fins que va decidir anar a la capital el 1919, on va obrir La Estrecha, al carrer Mayor. Després s’hi incorporaria tota la família, obririen sis tavernes més. Hi va haver conflictes amb el nom, i l’avi de l’autor acabaria posant-li La Ancha a la seva. Així és com es diu el grup que integren també Las Tortillas de Gabino, Fismuler, els delivery d’Armando i el mateix Molino de Pez.
Els noms són importants. Els poetes s’obsessionen a posar nom a les coses. A Poeta chileno, el personatge principal comparteix amb el fill de la seva parella (o li transmet) la passió per la literatura. Però, com es diu la relació que tenen? No hi ha una paraula que definesqui el que són l’un per a l’altre, poetastre?, es pregunta. Míriam Cano en parla amb Alejandro Zambra a la Finestres, on tothom estava impressionat per la quantitat de gent que hi havia, calculen que més de cent cinquanta persones; Zambra va dir que es trauria les ulleres per no veure-ho tan nítidament. Com introduïa l’editora d’Anagrama, Silvia Sesé, hi va haver una presentació en línia quan sortí la novel·la durant el confinament, però tenien clar que la farien presencial tot d’una que es pogués.
L’endemà, la mateixa llibreria acollia l’argentí Pablo Katchadjian per parlar d’Una oportunidad (Sexto Piso) amb Borja Bagunyà. Abans de començar, mentre prenien alguna cosa al bar Watson del pati interior (a la taula hi havia una coca-cola orgànica anomenada Malferida), l’autor fantasiejava de posar-se a ballar. Li semblava que la gent s’avorreix, si llegeixes prosa, perquè “la prosa és pastosa”. Però Bagunyà responia que el 16 de juny, els de l’Escola Bloom –de la qual és cofundador i professor, i on Cano és professora– organitzaren una marató per llegir en veu alta l’Ulisses de Joyce a La Calders, i tingueren públic durant les trenta hores i mitja de lectura. Katchadjian diu que li encanta sentir-nos parlar en català amb Marina Espasa i Camila Enrich perquè fa que se senti en un país estranger. Aleshores riu en recordar que és en un país estranger. Després pregunta què vol dir Fora de servei perquè hi ha un cartell que ho diu a la porta del lavabo. Algú comenta que, segons un podcast i el testimoni d’una treballadora que ho va veure en directe (i tancà la porta discretament), el lavabo de la Finestres és un punt d’amor ràpid.
A la seva obra, Katchadjian qüestiona la matèria de l’escriptura i del llenguatge. Sembla que va ser professor d’una assignatura anomenada Narrativa 3, en què destrossava tot el que els alumnes havien après a Narrativa 1 i 2. Dilluns, a l’Ateneu Barcelonès, Melcior Comes presentava Escriure: instruccions d’ús acompanyat de l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella, i de Pau Pérez, director de l’Escola d’Escriptura, on Comes fa classe des del 2019. És més aviat una escola de reescriptura, apuntava Pérez, perquè és en reescriure quan veus si els personatges són coherents, si la història aguanta. “El llibre de Melcior tanca debats, com aquell tan avorrit sobre si es pot ensenyar a escriure”, diu, i subratlla que el nobel Kazuo Ishiguro es va formar en una universitat amb programa de literatura.
A l’Escola d’Escriptura li faltava un manual de metodologia. I per fer-lo, Comes es va posar a llegir llibres d’aquest tipus, i s’hi va enganxar. No se’n perd ni un. Li encanta saber tot el que es diu sobre el fet d’escriure. Esperava que Les estructures elementals de la narrativa, d’Albert Sànchez Piñol (La Campana), aportàs coses noves, però no va ser el cas. A Molino de Pez, mentre porten el famós i deliciós pastís de formatge, Redruello relata que el seu oncle va començar a dur tot sol la taverna amb disset anys. No havia estat mai en una cuina, de manera que va comprar el llibre d’un tal Pablo-Algo, digué. Era Paul Bocuse.
A ‘Una oportunidad’, Pablo Katchadjian qüestiona la matèria de l’escriptura i del llenguatge