El cruel dilema del Tata Martino
El discutit tècnic de Mèxic pot eliminar la seva Argentina natal
El mes de setembre passat, en plena preparació per al Mundial, Mèxic va passar uns dies a Califòrnia, on es va enfrontar al Perú i Colòmbia en matxs amistosos. La tricolor va organitzar un entrenament a portes obertes a Pasadena perquè els milers d’emigrants mexicans establerts a l’oest dels Estats Units poguessin gaudir de la seva selecció. Aquella sessió va coincidir amb un amistós de l’Argentina, i el Tata Martino, argentí que exerceix de seleccionador mexicà, va preferir quedar-se al seu despatx veient el partit abans que dirigir els seus. Una gota més d’un vas que feia temps que ja vessava, el de la seva tempestuosa relació amb tot el que envolta la selecció tricolor.
Martino (60) està discutit pràcticament des que va agafar les regnes de l’equip. Va guanyar la Copa d’Or només d’arribar (2019), però l’encant va durar poc i és gairebé un miracle que continuï al capdavant de l’equip. La derrota contra els Estats Units a l’última Copa d’Or el va posar definitivament al punt de mira de totes les crítiques. Al més pur estil Barça, club del qual Martino també va patir tota la ira, l’entorn de la selecció mexicana tampoc no té pietat amb ell. Cada nit, les tertúlies se succeeixen a la televisió i el seleccionador no en surt mai gaire ben parat. Personatges de la transcendència a Mèxic de Javier Aguirre, Ricardo La Volpe o Hugo Sánchez l’assenyalen diàriament. Ningú no té pietat amb el Tata, acusat de la seva incapacitat perquè la selecció practiqui un futbol mínimament vistós.
A l’hora de confeccionar la convocatòria per al Mundial, Martino tampoc no es va guanyar grans amistats deixant-ne fora Acevedo (Santos Laguna) i Jiménez (Feyenoord), dos dels grans favorits de l’afició asteca.
El seleccionador té contracte fins a final d’any, però si assoleix els quarts de final a Qatar es renovaria automàticament. Si no fos així, no hi ha el més mínim indici que la Federació tingui intenció d’ampliar la vinculació amb el tècnic de Rosario.
Però avui tot pot canviar. La seva relació amb l’afició mexicana, la continuïtat en la selecció, l’opinió dels analistes televisius. Tot.
Martino s’enfronta aquest vespre a un d’aquells dilemes que no són agradables per a ningú. Serà al preciós de Lusail on se celebra el partit amb més expectació d’aquest Mundial. Un ArgentinaMèxic que podria deixar fora del torneig de bon començament l’equip de Messi... i el país de Martino. “Tu, al meu lloc, què faries?”, replicava el Tata a un periodista en una de les sales de premsa del Centre de Convencions de Doha. “Et puc dir fins i tot en quin hospital vaig néixer, soc argentí, però faré l’impossible perquè guanyi Mèxic perquè és la meva feina. Jo el que passa en el futbol ho deixo en el context del futbol”, explicava resignat davant la situació que li tocarà viure. “Quan es va fer el sorteig no m’hauria imaginat una situació així”, etzibava.
Cap sortida no és bona per a Martino. O es queda sense feina o es posa el seu país en contra. El cruel destí del futbol. El Tata té el cor dividit.
Puc dir fins i tot en quin hospital vaig néixer, soc argentí, però treballo per a Mèxic”
Quan es va fer el sorteig del Mundial no m’hauria imaginat un escenari així” Gerardo Martino