El gol és cosa de tothom
Espanya va aclarir contra Costa Rica tots els dubtes sobre la seva capacitat realitzadora i va sublimar la idea de joc col·lectiu que busca el seu entrenador
Absència d’activitat ahir sobre la immaculada gespa del camp d’entrenament número u de la Qatar University. Sí que n’hi va haver de portes endins amb Luis Enrique i tot el seu cos tècnic devorant vídeos d’Alemanya per segon dia consecutiu ja preparant el segon envit del grup, cosa que no treu que el ressò de la històrica golejada a Costa Rica s’hagi apagat. Per posar en relleu el 7-0 amb el qual va engreixar Espanya el marcador de l’estadi Al-Thumama n’hi ha prou de recordar que per brodar la primera i inoblidable estrella a Sud-àfrica fa dotze anys la roja va marcar un total de 8 gols.
“Sempre havia llegit i sentit que a aquesta selecció li falta gol. Des que hi soc jo som una de les seleccions que marca més gols”, reivindicava Luis Enrique després d’apallissar Costa Rica. Des que l’asturià va agafar les regnes de la selecció l’absència d’un referent ofensiu clar, un golejador nat, ha provocat que se li pengi l’etiqueta de ser un equip sense gol. Però com acostuma a passar quan l’streamer de nova generació està en el debat, els números acaben donant-li la raó.
Ja en l’última Eurocopa, el primer gran torneig amb el tècnic al capdavant –la Nations League és massa jove per ser considerada com a gran–, Espanya va acabar sent la selecció amb millor mitjana golejadora de tota la competició. La roja es va acomiadar a Wembley davant Itàlia en semifinals després de segellar 13 gols en sis partits, els mateixos gols que Itàlia, a la fi campiona, que va disputar, esclar, un matx més. Morata, amb tres dianes, va ser el màxim golejador espanyol d’un torneig en què Cristiano Ronaldo i Schick van ser els pichichis amb cinc.
Però les etiquetes amb què carrega l’Espanya de Luis Enrique no van desaparèixer abans de viatjar amb rumb a Qatar. L’equip, una mica encallat ofensivament durant la fase de classificació amb 15 gols en vuit matxs, es va presentar a Doha amb 26 internacionals convocats. El seleccionador va esgotar totes les places permeses per la FIFA, però això no va esquivar la falta d’experiència, només sis dels seus homes havien disputat un Mundial. És més, cap no sabia què era marcar en una Copa del Món. Més foc a l’etern debat del gol.
Però tots els dubtes van desaparèixer després de l’estel·lar debut a Qatar. Set gols a favor, cap de rebut, i firmada la golejada més gran de la història mundialista espanyola.
Una exhibició a què, a més a més, van posar nom fins a sis jugadors diferents que, per descomptat, s’estrenaven com a golejadors en un Mundial: Dani Olmo, Marco Asensio, Ferran Torres, Gavi, Carlos Soler i Morata. “Potser Espanya no té un jugador que marqui 30 gols, però té molts futbolistes que poden marcar. En aquest equip arribem al gol de manera associativa”, ampliava Luis Enrique després que els seus homes brodessin la seva idea de joc davant Costa Rica.
I tot formant amb un onze sense una referència clara en atac. “El míster em demana que em coordini amb els extrems i els interiors per ocupar bé els espais”, apunta Marco Asensio, que va ser la punta de llança titular d’Espanya, perfil molt allunyat d’un nou pur. Però és exactament el que li agrada a Luis Enrique, un futbolista amb mobilitat i gol. Cal recordar que Ferran Torres, amb 15, és el màxim artiller de la selecció d’ençà que la dirigeix l’asturià.
Luis Enrique i el seu equip tècnic fa dos dies que devoren vídeos d’Alemanya, el seu pròxim rival