La cicatriu líquida de l’Àfrica
Una àvia va aparèixer entre dues cabanyes de tova amb una gorra verda de llana fins a les celles i una ràdio penjada del coll. Es va acostar amb una expressió riallera que va durar poc. Tot just un interrogant.
“Cerques la font del riu Congo? No hi pots anar! –va bramar–, està prohibit visitar-la sense permís dels avantpassats. Sense la seva benedicció, la selva t’atraparà per sempre!”.
El punt exacte on brota el riu Congo és un racó de supersticions profundes. Situada als afores de Munema, un llogaret remot entre el sud-est de la República Democràtica del
Congo i la frontera de Zàmbia, a la històrica província de Katanga, la font del “riu que devora altres rius” és un lloc sagrat on s’han de respectar rituals estrictes. El cap tradicional de Munema, Kampotela Nkiembe, rep els que s’hi aventuren fins amb una advertència. Els avantpassats només permeten l’accés al brollador si detecten bondat en l’ànima del visitant. Per saber-ho fa falta sang o cartera: sacrificar una gallina o enfonsar uns bitllets de francs congolesos al brollador. No respectar la tradició provoca la ira implacable dels avantpassats: la font s’asseca per sempre i provoca el desastre. “Aquest és l’inici de tot el Congo, no només del riu, aquí comença la nostra terra, el nostre país –diu Kampotela–, el riu significa vida, però també patiment. Si no es respecta la font, hi ha patiment, perquè els nostres avantpassats se senten oblidats”.
La reverència per aquest petit brollador és comprensible. Hi brota una llengua d’aigua de més de 4.700 quilòmetres de longitud, que s’endinsa a les entranyes del continent africà com una serp recargolada i constitueix un via indispensable de comunicació i intercanvi comercial i cultural. El Congo és la principal autopista líquida del país.
De la mida de gairebé cinc vegades Espanya, l’Estat congolès no té ni una carretera que connecti l’est i l’oest del país, disposa d’una xarxa de ferrocarril anacrònica, per on gairebé mai no circulen trens, i els vaixells estan setmanes o, fins i tot, mesos a completar el tram navegable més gran entre Kisangani i Kinshasa. Actualment, el país té poc més de 3.000
Una canoa en un tram navegable del riu
quilòmetres de carreteres asfaltades, que majoritàriament condueixen cap al mar o als països veïns per a l’exportació de minerals i importació de mercaderies.
David Itwa, capità del Lunda Nkimba, una vella barcassa de fusta de 20 metres d’eslora que transporta mercaderies pel primer tram navegable de 650 quilòmetres entre Bukama i Kongolo, dona gràcies al cel per viure al costat d’un riu amb ànima de mar: en alguns trams el riu té 220 metres de profunditat i supera els 20 quilòmetres d’ample.
“A la zona de l’est del país, sense carreteres decents i amb els camins controlats per grups rebels, del continent