Els grups parlamentaris, alarmats per l’acceleració trumpista de Vox
Batet, que ha advertit els diputats, apel·la a la responsabilitat dels portaveus
Un canvi d’escala és un canvi de categoria: “Això ja no és un batussa parlamentària més, això és una altra cosa”, alerten a la Moncloa per l’escalada de tensió i crispació deslligada aquesta setmana per la ultradreta de Vox durant el debat pressupostari al Congrés, pel nou cicle electoral que comença al maig amb unes eleccions municipals i autonòmiques que seran determinants per a les generals, previstes el desembre de l’any que ve. I els socialistes asseguren saber perfectament què és aquesta altra cosa: “Això és la pura doctrina Bannon”, adverteixen a La Vanguardia. “Per a això va venir a Europa fa anys”.
Steve Bannon, el que va ser estrateg de Donald Trump a la Casa Blanca –avui condemnat per desacatament després de l’atac al Capitoli dels Estats Units el 2021–, va anar bufant la metxa de diferents partits ultres per tot Europa, entre ells, el que presideix Santiago Abascal a Espanya.
A la direcció del PSOE resumeixen les lliçons trumpistes de Bannon: “La batussa, la utilització
contínua de l’insult, les falòrnies i fake news amb mitjans de comunicació afins, la violència política contra els rivals polítics i el desprestigi de les institucions per imposar un estil de govern que s’assembli més a l’autoritarisme que a la democràcia”.
La diputada ultra Carla Toscano va obrir la veda aquesta setmana perquè va titllar la ministra d’Igualtat, Irene Montero –a qui el seu partit va organitzar ahir un acte de desgreuge en què van participar l’ e x vic e presidenta Marí a Teresa Fernández de la Vega i
l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero– de “llibertadora de violadors” i qüestionar les seves capacitats amb al·lusions grolleres a la seva vida privada.
El mateix Abascal envestia alhora el Govern, i altres diputats de Vox, com Onofre Miralles i Víctor Sánchez del Real, van culminar des de la tribuna l’escalada d’agitació i exabruptes ultradretans de la setmana, un escàndol que va enfosquir el primer partit de l’oposició, el PP.
“Antipolítica i radicalitat”, adverteixen a la Moncloa, amb l’objectiu
de desestabilitzar el Govern i, encara pitjor, el mateix sistema democràtic i les seves institucions. Fruit, a més, i a parer seu, de la dura pugna que el PP i Vox deslliuren a l’espai de la dreta. “Alberto Núñez Feijóo és dèbil i Vox se n’aprofita”, assenyalen.
Però no només el Govern, els excessos de Toscano i Sánchez del Real van irritar tot l’arc parlamentari. Fins i tot diputats del PP van expressar la seva repulsa. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, protestava a les xarxes socials després de la intervenció de Toscano: “Avui al ple hem arribat al fons de la degradació del mínim decòrum parlamentari. Ja triga la presidència a fer-se valer i exercir la seva tasca”.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va tenir una agenda plena de reunions i visites, de manera que les tres intervencions de la ultradreta que van
PSOE i PP expressen la seva repulsa, i la resta de la majoria de legislatura mostra indignació amb Vox
La Moncloa assumeix que la formació ultra aplica la doctrina de Bannon: “Antipolítica i radicalitat”
desestabilitzar el ple en dies successius es van produir quan presidia la sessió el socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vice president primer del Congrés. No és casual: l’autoritat de Gómez de Celis va posar contra les cordes Vox fa un any, quan el diputat José María Sánchez García no va abandonar la cambra, com diu el reglament, quan el vicepresident li va cridar a l’ordre per tercera vegada, després de dir “bruixa” a la diputada Laura Berja.
En aquesta legislatura Batet s’ha reunit diverses vegades amb el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, per reclamar decòrum, i també l’ha exigit, tant a porta tancada –a la junta de portaveus– com en els seus discursos públics. Tot i això, no hi ha hagut cap mena de moderació. La presidenta de les Corts sempre expressa en públic la seva adhesió a la llibertat d’expressió ampliada de què gaudeixen els diputats, i apel·la a la responsabilitat personal i institucional de cadascú.
Batet no ha promogut mai una modificació de les sancions del reglament de les Corts –el seu antecessor, Manuel Marín, sí que va emprendre una accidentada reforma reglamentària–, i cap grup no ho ha fet. I ningú, més enllà de protestar, no ha proposat un mètode per aturar la deriva. La conclusió és que sembla que la democràcia, lligada als drets, manca d’eines resolutives que puguin substituir la responsabilitat dels diputats. Estris que embridin l’antipolítica.c